coincidències

Just en el moment en que decideixo que no tinc res a escriure avui, just en aquest precís instant, hi ha algú en alguna banda del planeta que acava de tenir una gran idea, algo que li canviarà la vida.
És el mateix moment en que un ocell acava d'aconseguir escapar de la gàvia que l'havia privat de descobrir el món. El món que no vol veure un nen quan s'enfada i es tanca a la seva habitació just quan l'ocell emprèn el seu vol.
Alhora un noi, sense saber-ho, acava de conéixer a la noia de la seva vida, mentres que una altra noia acava d'adonar-se'n que ja sap amb qui vol ser i vol estar.
Sí, a la mateixa hora, mateixos minuts i segons que decideixo no tenir idees, hi ha algú passejant a la vora del mar mirant la lluna i pensant en algú que en aquella mateixa hora, minuts i segons també pensa en ella.

Amelie

"La sort es com el Tour de França: l'esperes tot l'any i després passa ràpid. Les oportunitats s'han d'atrapar ràpid, sense dubtar."

Tant de bo la vida fos com a la peli i les imaginacions i els somnis dels somiadors i somiadores s'acabessin convertint en realitat.

La gema prodigiosa

Iba un hombre caminando por un bosque. Estaba pensativo, porque desde hacía tiempo se sentía insatisfecho, atribulado y triste. No encontraba sentido a la vida; la melancolía iba ganándole terreno.
¿Para que vivir?, se preguntaba. Caminaba cabizbajo y de repente encontró una gema muy bella en el suelo. La cogió delicadamente entre los dedos y, al contemplarla, en su fondo, vio el amable y hermosísimo rostro de una hada. Ella era más bella de cuanto pueda imaginarse. ¡Que ojos inmensos y sugerentes aquéllos! Tanta hermosura sobrecogía. Ella despegó sus labios para decir:
- Soy una hada del bosque. Puedo otorgar qualquier deseo. Pídeme lo que quieras hombre triste.
Aquellas palabras tocaron lo más profundo del corazón del hombre triste. ¡Que prodigiosa gema aquella que era la morada de una maravillosa hada!
-Pídeme lo que desees - insistió el hada.
Era su faz tan serena y tan melodiosa su voz, que al punto el hombre atribulado supo que el hada siempre haría lo mejor de lo mejor. Así repuso:
- Maravillosa hada instalada en el refulgente brillo de esta gema, solo te diré: haz aquello que tu consideres lo mejor.
Y el hada aclaró:
- ¡Oh, amigo mío, eso fue lo que tú me pediste cuando eras un animal y te convertí en el hombre que ahora eres!

de "antología de cuentos de la India y Tíbet"

diarios de cap de setmana

Últim cap de setmana abans dels exàmens i l'havia d'aprofitar.
Divendres festa d'aniversari, els celebrem de 3 en 3. Una festa senzilla, però amb alguna que altra sorpresa i amb molta alegria.
El dissabte passo el matí a Malgrat, que agradables són la costa i el solet a l'estiu, però el millor del dia passarà per la tarda. Visita a una Girona engalarnada de flors, allí descobreixo una bella ciutat i m'ho passo genial. Era fàcil, tenint en compte que la companyia era tan o més maca que la ciutat. Ara ja no sé si vull viure a Gràcia o a Girona... un altre dubte per afegir a la meva llarguíssima llista de dubtes.
Per la nit, tornada a Malgrat on tinc temps per assimilar la derrota sense pietat que m'ha infringit la crack dels billars gironins i per avançar en la lectura de "Viaje por suramérica" (heu vist "diarios de motocileta" ?, doncs és el llibre en que està basada la peli. De moment promet.)
El diumenge tornada cap a la gran urbe just a temps de veure l'últim partit de l'any de la Xandri. Llàstima, no ha pogut ser i han perdut per 3 a 1. Han d'estar contentes, ho han fet molt bé al llarg de tota la lliga i avui era un partit massa difícil, a sobre no han tingut la sort de cara. Segur que l'any vinent aconseguiran l'ascens, tinc aquesta sensació i en això sóc una mica bruixa. Ànims.

2 parts

Hi ha vegades en les que desitjaria poder-me dividir: una part per compartir, l'altra per a rebre. Una part per aprendre, l'altra per poder ensenyar. Una part per estimar, l'altra per ser estimat.
Poder deixar una sofrint mentres l'altra disfruta. La part amb seny pendria les decissions més difícils mentres que la de la rauxa ho faria amb les més impulsives.
Sé que si em pogués dividir una part seria per a tú i l'altra per a mi.

disc del mes II

“Què feien llavors a la teva tele?
Operación Triunfo o com bombardejàveu el meu país?”

Aquest mes estava fàcil i per això m'avanço uns dies: Fermín Muguruza "Euskal Herria Jamaika Clash".
Desde que va decidir no estar lligat a cap grup, no deixa de sorpendre. Ara ha fet les maletes i ha marxat a la cuna del Reggae per rodejar-se dels músics més influents de Jamaica i regalar-nos un disc bo de veritat: lletres intel·ligents com sempre i un reggae "amuguruzat" molt xulo.

Bravo perquè en el seu dia va fer una aposta per l'euskera i l'ha anat passejant per tot el món. I en l'últim passeig, va i el payo aconsegueix fer cantar juntes per primer cop en un disc a les coristes de Bob Marley (I-Threes) i... en euskera!, a la Sinnead O'Connor, a musics de Skatalites i a un bon grapat més de penya.
Sense voler-ho, la censura i boicots de la dreta espanyola ( ja sabeu, pensar diferent i expressar-se en llengua minoritària = terrorista) l'han ajudat a ser més estimat i admirat per moltísima més gent. Endavant!


Powered by Castpost

03. BAXUA ETA LURRA (EL BAJO Y LA TIERRA)
El Sound System del vientre materno sonaba endiabladamente alto
Las paredes del útero retumbaban en todo momento
Un Rude Boy astronauta bailando en el líquido amniótico
Y en este microclima se gestó mi ciudad-matriz, mundo-matrix

A este lado de la realidad percibiendo la Tierra
como un conductor de resonancia acústica
Disfrutando la vibración del bajo
Como algo maternal
Cuanto más alto más seguro te sientes

Por el contrario si vivimos en el mundo de los objetos decorativos
La música no es más que un adorno cultural
El amor para popularizar la ignorancia
Tantas canciones insulsas, contaminación acústica
Empeñados en rendir culto a los sentimientos heridos
Striptease emocional en la industria del entretenimiento
Pero tú juegas en otra liga
Señalo el laberinto-frontón-casa-pueblo-mundo
¿Tengo que decirte: Te quiero?
Tu juegas en otra liga
Digo laberinto-frontón-casa-pueblo-mundo

Es la cultura del bajo
Por esto el reggae es curativo
Mira también Wu Tan Clan, Tom Waits y Mikel Laboa
Mezclando medicina y música

Linton Kwesi Johnson y Smith&Mighty
La constante de Michael Franti: “Mantenerse humano”
Elías Canetti decía que aunque los filósofos no lo consideraran
“Tener un hijo o una hija es algo más”.

Sobre la existencia, lanzamos la pelota contra las paredes
Preguntas y respuestas, el juego va a comenzar
Gritemos como Franka Potente
Corre, Lola, corre, que la vida es un milagro

Qui?, que?, quan?, com?

Tot jo sóc un gran embolic.
El desembolicador que em desemboliqui bon desembolicador serà.

Hàbits

Heu pensat que molts cops ens creem uns hàbits i els considerem després imprescindibles. Poso 2 exemples, jo no sabria viure sense el rellotge, fins i tot quan estic de vacances, quan no necessitaria saber l'hora per res. Quanta gent no es despega del seu mòvil? no fa tant de temps que existeixen, no? I la llista pot ser interminable.

Fins i tot el que ens sembla fer per sortir de la rutina són habits (rutines) en molts casos: escoltar música, llegir, fer esport...
Estem programats o ens programem a nosaltres mateixos??


Preambulo a las instrucciones para dar cuerda al reloj

Piensa en esto: cuando te regalan un reloj te regalan un pequeño infierno florido, una cadena de rosas, un calabozo de aire. No te dan solamente un reloj, que los cumplas muy felices, y esperamos que te dure porque es de buena marca, suizo con anácora de rubíes; no te regalan solamente ese menudo picapedrero que te atarás a la muñeca y pasearás contigo. Te regalan -no lo saben, lo terrible es que no lo saben-, te regalan un nuevo pedazo frágil y precario de ti mismo, algo que es tuyo, pero no es tu cuerpo, que hay que atar a tu cuerpo con su correa como un bracito desesperado colgándose de tu muñeca. Te regalan la necesidad de darle cuerda para que siga siendo un reloj; te regalan la obsesión de a atender a la hora exacta en las vitrinas de las joyerías, en el anuncio por la radio, en el servicio telefónico. Te regalan el miedo de perderlo, de que te lo roben, de que se caiga al suelo y se rompa. Te regalan su marca, y la seguridad de que es una marca mejor que las otras, te regalan la tendencia a comparar tu reloj con los demas relojes. No te regalan un reloj, tu eres el regalado, a ti te ofrecen para el cumpleaños del reloj.

Manual de Instrucciones
Julio Cortazar

Jo ho he tret del journal de beautyskamikaze, una noia que penja cites i textos sempre interessants. La podeu seguir aquí.

Això s'acaba

Tornem de Sant Celoni amb l'objectiu complert: primers i l'any que ve a primera divisió.
Teníem molt bon equip i això ha fet que fos força fàcil, tant que potser ni nosaltres mateixos ho hem valorat gaire. Ha faltat una mica d'emoció per després celebrar-ho bé, ja sabeu la típica rua amb bus, el "que bote el capitan" i tot això...

Personalment, molt content. He ajudat tot el que he pogut a que l'equip puji 2 categories en 2 anys i a partir de l'any que bé a primera... amb els bons de veritat. I segurament ja no pugui ajudar més, sempre havia dit que em retirarien els "meus" nens, però s'avançarà una miqueta. Després de tants anys em costa molt pensar-ho, però són varies les coses que m'han facilitat decidir-me, la més important la incompatibilitat horaria.

No em vull posar trist, i menys avui, així que un altre dia ja pensaré en tots els moments bons (altres no tan) i en tota la gent que he conegut, sobretot amb els i les qui hem compartit estones, emocions i que espero seguim sent amics i amigues! (fins i tot a dins la pista jaja).

amistat

"Un amic és aquell que sap tot sobre tu, i tot i així segueix sent el teu amic"
(Kurt Cobain)

Jo no sóc tan dràstic, ho deixaria en que un amic o amiga és aquella que sap molt sobre tu, i per això segueix sent el teu amic.
I no és per contradir a un filòsof de la vida, tan admirat per mi com el sr. Cobain, simplement és el meu punt de vista i sóc feliç pensant que així és.

Jesus doesn't want me for a sunbeam (Nirvana)
Jesus don't want me for a sunbeam.
Sunbeams are not made like me.
Don't expect me to cry for all the reasons you had to die.
Don't ever ask your love of me.

Don't expect me to cry.
Don't expect me to lie.
Don't expect me to die for thee.

disc del mes

Macaco - Ingravitto.
"con los pies en el suelo y las manos levantadas, observarse a dentro desde fuera y mirar a fuera desde dentro. Conectarse para actuar y desconectarse para soñar. Al conjunto de estos actos se le llama estado ingravitto."


Powered by Castpost

Acabat l'abril aquest és el meu disc del mes. Perque? doncs perquè és un disc i no unes cançons juntes, perquè es fa difícil escollir-ne una i perquè totes són macaco, però no es repeteixen gens. També perquè és un grup que ha anat creixent, que s'ha anat fent i que no l'han fet les discogràfiques.
El de maig encara no ha sortit a les botigues, però ja tinc clar quin serà...