Trainspotting

Choose life. Choose a job. Choose a career. Choose a family. Choose a fucking big television, Choose washing machines, cars, compact disc players, and electrical tin openers. Choose good health, low cholesterol and dental insurance. Choose fixed- interest mortgage repayments. Choose a starter home. Choose your friends. Choose leisure wear and matching luggage. Choose a three piece suite on hire purchase in a range of fucking fabrics. Choose DIY and wondering who you are on a Sunday morning. Choose sitting on that couch watching mind-numbing sprit- crushing game shows, stuffing fucking junk food into your mouth. Choose rotting away at the end of it all, pishing you last in a miserable home, nothing more than an embarrassment to the selfish, fucked-up brats you have spawned to replace yourself. Choose your future. Choose life... But why would I want to do a thing like that?

So why did I do it? I could offer a million answers, all false. The truth is that I'm a bad person, but that's going to change, I'm going to change. This is the last of this sort of thing. I'm cleaning up and I'm moving on, going straight and choosing life. I'm looking forward to it already. I'm going to be just like you: the job, the family, the fucking big television, the washing machine, the car, the compact disc and electrical tin opener, good health, low cholesterol, dental insurance, mortgage, starter home, leisurewear, luggage, three-piece suite, DIY, game shows, junk food, children, walks in the park, nine to five, good at golf, washing the car, choice of sweaters, family Christmas, indexed pension, tax exemption, clearing the gutters, getting by, looking ahead, to the day you die.

Trainspotting ( Irvine Welsh )

Ongi Etorri Euskadi!

Ja hem decidit on anirem per setmana santa!! Per fi Euskadi! El Busty i en xamak ja ho han "pactat" i ara només falta esperar que s'apunti més gent.
Segur que alguns dels que llegiu el blog sabeu d'alguns llocs guays que veure per allà, a veure si us enrolleu i ens doneu pistes de visites que no ens podem perdre. De moment uns bascos ja li han xivat al busty 2 llocs: Lekehitio (la platja + maka d'Euskal herria diuen) i cafe Antozkia a Bilbo...
Tant de bo, quan arribem a aquell país hagi ja començat per fi el temps de PAU, es respectin totes les idees i tothom tingui l'oportunitat d'expresar-se: sense por uns, i sense represalies uns altres. Algun cop hem pregunto si els que tenen l'oportunitat de fer-ho realitat, realment ho desitgen. O es que son tots una colla d'hipòcrites interessats?? El temps dirà...

Lekeitio's beach
en nuestro pequeño país suceden muchas cosas,
tan pequeño como bonito y desconocido para algunos.
cuando comienza el verano un montón de idiomas diferentes
se mezclan en nuestras calles, vuestra presencia es notable.

si se ve en blanco y negro, tú, pintor extranjero,
pinta nuestros rincones a tu gusto
y únete a nosotros con colores diferentes y agradables.

welcome to lekeitio´s beach,
bienvenidos a mi país.

viniendo de fuera has de saber lo que hay que saber,
esto es el país vasco, un pueblo como los demás.
mientras estés aquí no estás en francia ni en españa,
este es un pueblo peculiar, sé bienvenido.
de norte a sur, del este al oeste sabed dónde estáis.
este pueblo se merece respeto, lo merece sin excusas,
de verdad.

welcome to lekeitio´s beach,
bienvenidos a mi país.

cuando estamos lejos de casa somos respetuosos,
la cercanía de la gente nos oferce nuestra verdad,
la vida, la felicidad y la sonrisa,
las ganas de volver de nuevo.
de norte a sur, del este al oeste
sabed dónde estáis.


Lekeitio's beach

gure herri txiki hontan gauza ugari gertatzen dira
askorentzako ezezaguna udaren hasieran
hizkuntza ezberdin nahasten dira gure kale barnetan
zure presentzia nabaria da txuri beltzez ikusten bada
zuk margolari atzerritarra margo itzazu gure bazterrak
zure nahiaren moduan kolore ezberdinez eta atseginez

etorri gurekin bat eginez

welcome to lekeitio´s beach
ongi etorriak ene herrira kanpotik zatozela
jakin ezazu jakin behar dena hau euskal herria da
besteak bezalako herria hemen zaren artean
ez zaude frantzian ez zaude espainian
hau herri bitxia da izan zaitez ongi etorria
hegoaldetik iparraldera mendebaletik ekialdera
jakin ezazue non zaudeten herri honek errespetua
behar du aitzakirik gabe aitzakirik gabe behar du legez
welcome to lekeitio´s beach
ongi etorriak ene herrira
etxetik urrun gaudeneanerrespetuz aritzen gara
jendearen hurbiltasunak ematen digu gure egia
bizia zoriona eta irria berriro itzultzeko gogoa
bizia zoriona irria berriro itzultzeko gogoa
hegoaldetik iparraldera mendebaletik ekialdera
welcome to donostia´s beach
ongi etorriak ene herrira
welcome to lekeitio´s beach

Lekeitio's Beach (betagarri)

passejar i xerrar...

Que faig escribint a akestes hores?? La culpa la deu tenir el te tamany ianqui que he près seguit d'un té japonès... (aquesta nit experimentaré si es o no diurètic, ja publicaré els resultats al Nature o a alguna altra revista)

Dissabte fins a Figueres a intentar ajudar a un company a fer-se mínima... no ho aconseguim, però s'havia de provar. Tornada divertida cap a la urbe, cantant Melendi i Andy y Lucas, juas juas. Que se note que somos de Santako, no??

Diumenge, decideixo no anar a Canet i quedar-me estudiant a casa. 1a setmana de curs, ja se sap: Bons propòsits i tot això...
Per la tarda el que havia de ser un cafè amb en Lluis i la Tanit es transforma en sopar a un japo. Això està bé. No te acostarás sin saber una cosa más, doncs avui m'han ensenyat a menjar amb palets (no se com es diuen) i al final crec que me'n sortia... caldra una miqueta més de pràctica, no?
paragraf d'elogis: estic content d' haver conegut tan al lluisinho com a la Tanit. No m'ha passat com amb altres i des del primer dia tots 2 m'han semblat "estupendus", això té cert risc perque podria passar que després et desenganyesis, però ja estic convençut que no serà el cas.

12 de la nit i tornada a caseta. Com a la Tanit també li agrada caminar, tornem passejant i xerrant, aconsegueix que el camí se'm passi superràpid. Però, la trobo a faltar pel cami que em falta fer sol... Bé vaig pensant les meves coses.

Ara a intentar dormir (si el té em deixa) que demà comencen 2 setmanetes de pràctiques (va ser el regal d'aniversari del profe). Quin pal, però potser si que es millor treurese-les de sobre el més aviat possible.

Fins un altra! TeaMan.

Un altre any...

Bé sembla que ja em vaig fent gran... almenys això es el que posa al carnet, tot i que tots i totes sabem que això no és veritat.
La veritat és que aquest any ha estat força bé, i estic content de molts dels moments que hem passat, de la molta gent maca que he conegut i dels amics i amigues que he tingut el privilegi de seguir gaudint.
Alguns moments han quedat inmortalitzats en fotos i que millor que el blog per compartir-ho amb tots els amics i amigues que l'aneu mirant. Altres, en canvi, es queden dins meu... quantes imatges que em venen a la memoria m'agradaria compartir també, pero encara no m'hi han instalat la connexio USB jeje.













Bicicletada proposada pel biker més famos de Sant Cugat.
Ja veieu qui era el ciclista menys professional, però el dia va ser genial.















Imposible competir amb l'striker. El crack de la cançó... que tremolin els triunfitos.















Estada de Setmana Santa amb el grup d'entreno a Soria + els gironins penjats del GEEC
















Quina colla!!
una de les experiències més makes: ser entrenador d'un grup fantàstic.
Aquí és el campionat catalunya per clubs, on akestes i akests cracks van aconseguir pujar al podium, tan els nois com les noies!




























La Sara va aconseguir algo increible! medalla al campionat Catalunya infantil sent de les petites.
Bravo!
Però tots i totes ho van fer realment bé! l'entrenador molt content, amb gent així és molt fàcil.
Que boges que estan la Sara i la Gemma i cada cop més, jaja.
Tant de bó segueixin així, molts anys més!
















Els Joans i el Selga invaeixen París!!
Quina ciutat!!! bfff si no hi heu anat ja sabeu.
Van ser 5 dies non-stop, però molt divertits i macos. Crec que ens en van faltar 5 més. Un altre any serà...















Us agradaria que us cuidessin així?? doncs veniu a Llavorre!
pobre osky, mai surt a la foto... Es que és el més guapo i el contrast seria massa fort.











Debut a la divisió d'honor amb l'equip A fent un 1500 a Màlaga (quina experiencia!)
i al dia següent fent llargada?!!! amb el B. Això és el que passa per anar a animar amb roba de competir jaja...
Al final l'equip B puja! oeoeoe!!

















Aniversari de l'Aouita!
l@s eskakea@s!! juas juas. Estic ben acompanyat, ehhh??!!


Guau falta un munt de gent!! però hauria de penjar 1000 fotos i els del blog m'expulsarien... (un altre dia ja en penjo més) a més dels i les que no tenim fotos, que passa amb les i els bioquimics!! no compartim fotos o q?? :) pq també sou genials!

Briconsejo del dia

Molts ja l'haureu fet, però és algo molt mako...
Aneu a córrer (a caminar pels menys atrevits) prop del mar pel mati, quan el cel i el mar es confonen, genial!

Jo ahir vaig tenir-ne l'oprtunitat i immediatament em va venir al cap aquesta cançó de Fito y los Fitipaldis:


Ya estoy aqui otra vez, en la orillita del mar,
mientras me mojo los pies, he empezado a imaginar.
Tu si que debes saber, si pudieras hablar,
tienes secretos que se, nunca los vas a contar.

Guarda los suspiros de corazones rotos,
y todas las miradas de los hombres que se sienten solos.
Dejas que la luna por la noche te toque un poco,
con la lucecita que ilumina los sueños locos.

Mi barco es de papel, pero saldre a navegar.
En la isla donde tu estés, allí quiero naufragar,
y que me huela la piel, a roca, a espuma y a sal,
dime que tengo que hacer , para ser tu capitan.

Guarda los suspiros de corazones rotos,
y todas las miradas de los hombres que sienten solos.
Dejas que la luna por la noche te toque un poco,
con la lucecita que ilumina los sueños locos.

Fito y los fitipaldis - Al mar

2 germanes.

Diuen que dues germanes anaven per un bosc molt tenebrós, igual que aquests que apareixen a les pelis, i es van trobar ben bé al mig del camí dues lleones.
Osti que fort, que foten 2 lleones allà, en un bosc de Girona (sí, també hi ha boscos tenebrosos com a les pelis allà a Girona).
Ja ho sabien que eren les lleones i no els lleons les que sortien de cacera, però tot i així no van fugir corrent com hauria fet jo, per exemple. S'hi van acostar, gairebé fins a tocar-les. N'eren molt de grosses.
Que surrealista... totes 4 estaven alucinades. Que hi foten dues lleones a Girona pensaven les germanes. Que hi foten 2 noies perdudes pel bosc, pensaven les lleones.
Unes van pensar, aquestes no s'espanten, que en són de boges... Les altres van pensar, aquestes no criden ni res, estan ben boges... Es van mirar, potser fins i tot es deurien saludar. Les unes van seguir cap a casa seva i les altres també van seguir pel seu camí.
Les noies no ho savien però si s'haguessin espantat, haurien fugit i clar s'haurien perdut enmig de tanta foscor.
Les lleones no ho savien però si s'haguessin espantat, haurien liatt un bon merder que haguès despertat els caçadors i possiblement tampoc haguessin arribat allà on volien.

Que era això? un compte amb "moraleja"? simplement una fàbula? o potser un somni d'alguna de les protagonistes? . Jo tampoc ho sé.


És la meva primera cosa rara que poso al blog i no em fa gracia dedicar-ho perque és més cursi fins i tot que el propi conte. Però sí que em fa ilusió que ho pugui llegir la prota. Existeix de veritat?? No ho sé.


Eyy a la gent q heu fet algun comentari a altres llocs del blog o q m'heu ajudat a fer akest blog. moltes gracies. I als o les que ho llegeixen i no escriuen JA US VAL juas, juas... es broma.Moltes gracies també! Que vivim en un país lliure (eso sí, q no mentere yo ehh ;) )

El retorno...

Per fi torno a trepitjar el tartan; i que millor que fer-ho estrenant el nou tartan del Serrahima...
Ja era hora, ja era hora que tornés a córrer i ja era hora que aquesta pista tingués una renovació.

La veritat és que la marca no m'importava massa avui, tenia ganes de córrer i prou; però m'he cansat molt, joder... espero que mica a mica em torni a trobar millor.

Per altra banda el German em diu que vaig a Valladolid, al campionat d'Espanya. A fer el cross llarg, sí llarg. Uff massa per a mi, faré el que pugui, però em sembla a mi que és el pitjor any per fer el cross llarg.

ei ja us heu fixat que el blog ha canviat, ara és més maco. El truc és tenir algun bon amic que et faci una foto superxula, que la recuperi de la seua col·lecció i que et faci un regalet pel vostre blog ;) ahh i "aprendre" programació html per a penjar-la...

Atomik Pardalets

A vegades per casualitat descobreixes coses.
Doncs això es el que m'ha passat... Xivatasso al canto, i m'entero que els "atomik pardalets" actuen la setmana que ve a la Salamandra.
Qui són els atomic pardalets? no són més que Manu Chao & cia. Potser serà la manera per evitar que el concert s'anuncii pels 40 principals? o simplement estan penjats... És igual, el fet es que podem veure un grup que no tindria problemes a omplir un sant jordi, tocant en una sala petita, la mateixa on fa poc tocava la kinky beat, o martires del compas. Bravo, que bé que encara quedi gent així.

Us apunteu?? dimecres i dijous de la setmana vinent


Me llaman calle, pisando baldosa, la revoltosa y tan perdida,
me llaman calle, calle de noche, calle de día.
Me llaman calle por tan cansada por tan vacía:
Como una esquinita por la gran ciudad.

Me llaman calle, me subo a tu coche,
me llaman calle de malegria.
Calle dolida, calle cansada de tanto amar.
Voy calle abajo, voy calle arriba
no me rebajo ni por la vida.
Me llaman calle y ese es mi orgullo.
yo se que un día llegara.
Yo se que un día vendrá mi suerte:
un día me vendrá a buscar a la salida un hombre bueno,
a toda vida y sin pagar.
Mi corazón no es de alquilar.

Me llaman calle siempre atrevida,
me llaman calle de esquina a esquina
me llaman calle, bala perdida al fin le disparo la vida.
Me llaman calle de desengaño, calle fracaso, calle perdida?
Me llaman calle a tu futuro, me llaman calle la sin salida
me llaman calle, calle más calle, la de mujeres de la vida.
Suben pa abajo, bajan pa arriba, como una esquinita por la gran ciudad.

Me llaman siempre y a cualquier hora
me llaman guapa siempre a deshora.
Me llaman puta, también princesa,
me llaman calle sin nobleza.

Me llaman calle, calle sufrida, calle perdida de tanto amar.
Me llaman calle, me llaman calle, calle sufrida calle tristeza de tanto amar.


Manu Chao- Princesas

bioquímica

Pels freaks que tingeu temps i voleu apendre algo de bioquímica o pels bioquímics (ja som freaks de per si) que la trobeu a faltar, visiteu aquest laboratori virtual que han penjat els de la web dels premis nobel.
Laboratori virtual
si no se us obra necessiteu aquest programa: shockwave player 8.5

(Avis als fans del Giralt: el 1r experiment és la sequenciació d'1 proteina)

Avantatges: és interactiu, tú ets el prota i crec que no cal massa coneixements pq hi ha moltes introduccions.
Desavantatges: és una visita força llarga (però tens l'opció d'anar guardant la partida i tornar-hi un altre dia, confesso que encara no ho he fet...)

Està en anglès, però un nivell tan fàcil que fins i tot jo l'entenc.

Apa q vagi be als i a les que us hi atreviu! ;)

Temps lliure

Ja no recordo quan temps feia que no podia dedicar-me a fer coses mundanes: sortir, fer fotos, riure, xerrar, ballar, llegir, escoltar música.
Per fi disposo d'aquest temps i m'he decidit a començar això dels blogs, brillant idea. La veritat es que m'atreu molt poder expressar-me i saber que alguna penjada o penjat veurà les coses que a un se li van ocorrent.

Diuen que això es com una espècie de diari, no té perque ser així, però ara em ve de gust explicar el cap de setmana.
Divendres per la nit, faig esperar a tota la gent de clase. Posats a arribar tard, millor que t'esperin 20 persones. La escusa? no m'acabo d'acostumar al rellotge d'agulles... Però es compleix la teoria del que comença malament acaba bé! M'ho passo realment molt bé (tindrà algo a veure la sangria?).I no només això, estic content d'haver pogut coneixer una miqueteta més una amiga (algo de bo havia de tenir arribar l'últim a taula), i riure i xerrar, descobrir que és molt més divertida i maca del que em pensava, i desitjar que també pensi algo semblant de mi.

Dissabte a la tarda ja està passada la resaca i disposat a anar a la festa d'un amic que s'ha fet una mica més gran, però segueix sent un inmadur :) , allà hi son entre altres el lari i en gafa! sí els de www.larigafa.net molt ben acompanyats per les seves xicotes; la xandri, que no aconsegueix saber el perque del meu nick, però que sí sap que despren alegria per allà on passa, com s'ho fa?; en Greg amb les seves profundes reflexions; l'Isaac acabat d'arribar de les pistes (la cara el delata), en Felix i acompanyant (Love is in the air),i clar, l'Aouita, el meu capi preferit. Quina sort poder passar estones amb gent així.

Diumenge, descans i descans, fins i tot avorriment.

Aixi ha estat el cap de setmana que havia destinat per anar a tastar la neu amb els compis, espero que tan sols hagi estat un ajornament.

Algunes fotos de la festa de l'aouita...

Aouita's party

Algunes de les imatges, robades (sense permís, es clar) del blog de l'aouita i del Lari.