Avui les notes les poso jo.

Acabats els exàmens i amb ells el curs, és el moment ideal per continuar amb l'estranya mania de voler evaluar-ho tot. I així també aprofito per fer la meva visita esporàdica al món real.
Per mi el més difícil va ser començar, deixar de treballar i tornar a la vida d'estudiant amb tot el que això significa: menys temps lliure, menys diners... Però van poder més les ganes de fer allò que realment volia, i saber que no m'hauré de culpar mai per no haver-ho fet.
Després ja tot ha estat molt més fàcil, és molt motivant que t'interessi quasi bé tot el que et van explicant els professors i anar descobrint fins on ha arribat el coneixement científic. Molts estarieu ben sorpresos si sabessiu quan propers estan a vegades l'home i algun ser superior o déu... i tot i així estem tan i tan lluny d'entendre-ho tot.
Però si hi ha alguna cosa que es mereix una matrícula d'honor són els companys i companyes que he tingut, més ben dit, i ara sí ho puc dir, les amigues i amics que he conegut. Poc m'esperava trobar tanta gent i tan dispar, alguns nerviosos, altres tranquiles, bromistes i no tan, xerraires o pensatius, expressives, sorprenents... però totes tenen en comú la virtud de ser molt bona gent.
No, no tot ha estat perfecte i tampoc ho serà, però la valoració final que poso és: Molt positiva! (o us pensaveu que posaria un numero...)

Reunio escolar

director: - benvinguts...
mare: - Perquè benvinguts? aquí hi ha moltes dones
director:- Te raó! benvinguts i benvingudes...
mare:-Perdoni! jo compto 4 pares i unes 25 mares, però tot i així primer diu benvinguts?
d: -Doncs, és un plaer donar-vos la benvinguda a l'escola dels vostres fills
m:- Ho sento molt, però és que jo tinc una filla
d: -... dels vostres fills i filles
m: - tant li costaria per un cop canviar l'ordre.
...
d: M'agradaria presentar-vos l'associacio de pares d'alumnes que...
m: -Tornem-hi!
d: -perdó! associació de pares i mares d'alumnes
m: -Sembla que no vulgui posar mai la dona per davant.
mare 2: -deixi's d'histories i anem al gra!!!
m:- històries??!!

El columpio

Si teniu poc més de vuit minuts, us recomeno moltíssim que els invertiu mirant aquest curt. Tracta el tema dels "fletxasus" des d'un punt de vista divertidíssim. Quantes i quants de vosaltres us heu trobat en casos similars??

I si necessiteu més motius per veure'l, descobrireu com eren la guapísima de l'Ariadna Gil i el guapetón Coque Malla fa 14 anys. Ja triguen!

Estiu

Estiu és: platja, sol, temps lliure, nits curtes, vacances, desconexió, tour de França, viatges i escapades, gelats de llimona, claretes o orxates, festes majors.
Descobrirem nous paisatges, anirem a les Festes de Gràcia, escoltarem concerts a l'aire lliure, veurem sessions de cinema a la fresca, llegirem a l'ombra d'algun arbre o algo que s'hi acosti, ens banyarem a la piscina.
Perquè l'estiu és de color vermell, taronja, blau, blanc i verd.


La virtud d'expressar-se amb imatges, com per exemple aquestes, la tenen l'Alba, el Maik, el Victor i el Xamak (que intenta seguir aprenent).

la masa crítica

A la Xina molts cops els ciclistes no poden creuar els carrers degut a la manca de semàfors i a l'alta quantitat de cotxes que els hi ho impedeixen. Llavors, esperen fins a ser un grup de ciclistes prou numerós per a véncer la intolerància dels cotxes, a aquest grup se'l coneix com "massa crítica".
Aquest és el nom que han adoptat una gent que cada primer divendres de mes es reuneixen a la plaça Universitat a Barcelona (i a molts altres llocs de l'estat i del planeta) per reivindicar la bicicleta com a transport, un transport net i saludable. Un transport que molts cops es veu atacat per les presses i estressos de la vida ciutadana.

+ informació a : www.masacritica.info

CCCP (Dr. Calypso)

ep, per Barcelona ens trobareu de punta a punta de la ciutat
amb energia de centpeus belluguem amb força i no contaminem

un quintet i un entrepà ja estem llestos per rodar
les pujades no ens fan por ni a la nit ni en dia plujós
a nosaltres tant ens fa el límit de velocitat
doncs sabem que mai arribarem

tot suant durant l'estiu però a l'hivern no passem fred
esquivant tots els merders amb dues rodes pels carrers

quan trobem pendent baixem tot rient
no ens fan por ni taxis ni camions

el nostre esforç ens portarà on potents motors no poden somiar
no, no hi ha límits si tu vols, gaudeix moven-te per tot el món

olivetes i vi bo.....
i si ens bufa el vent l'aprofitem

avui

Avui he fet un exàmen i ja he començat a preparar el següent. Avui el meu rellotge ha dit prou. Avui he sortit a córrer sol i sense rellotge. Avui mentres corria sol i sense rellotge m'han donat ànims 3 persones difernts. Avui m'ha animat un italià, avui m'ha animat una noia anglesa, avui m'ha animat una nena. Avui, sense rellotge, quasi no he tingut temps per pensar en preocupacions. Avui, sense rellotge, encara em queda molt per fer i pensar. Avui.

Viatjar

I comença el seu viatge just on li acava l'espesa cabellera, continua front abaix sense cap obstacle que l' impedeixi arribar a aquelles pestanyes. Unes pestanyes que únicament aconseguiran protegir la seva mirada penetrant, doncs no són capaces de posar fi a aquest camí. Tan sols el desvien cap a la vora d'un nas petit, però bufó que farà de pont en direcció a una de les seves galtes vermelles; quasi tan vermelles com els llavis que ja fa estona havia deixat enrera sense poder visitar-los. Aquest color, síntoma inconfusible de vida, es va aclarint a mesura que s'acosta al coll, on ja ha recuperat el to bru del reste de cos. És en aquest punt quan la gota de suor que havia començat el seu viatge a la front, havia continuat pel nas camí de la galta i havia arribat a acariciar aquell coll esvelt es precipita cap al terra sense poder descobrir més enllà d'aquell preciós rostre.
Però, la mirada de qui seguia el camí d'aquella gota no sent l'atracció de la gravetat i pot continuar el viatge que havien començat plegats.

si escoltessis l'aigua...

Tú, que et mires amb indiferència aquesta aigua que estàs a punt de beure't, la miraries d'altra manera si alguns d'aquests àtoms poguessin explicar-te que fa millons d'anys van veure com la vida neixia al seu costat i com han estat testimonis dels canvis del nostre planeta fins arrivar a ser tal i com ara el gaudim. Els miraries diferent si t'expliquéssin que han passat milers d'anys atrapats en un glaciar i després en unes poques setmanes han sobrevolat els cels de mig planeta, han vist mars que no ha vist mai cap persona i han nedat per llacs encara verges de la mà humana.
Tú, que encara els segueixes mirant amb indiferència, canviaries aquesta mirada si sabessis que algun d'aquests àtoms que ha experimentat més enllà d'on ens pot arribar la nostra imaginació, aviat passarà a formar part de tú. T'ajudaran a que tot se't mantingui en una harmonia quasi perfecta que et permetrà estimar, sentir, aprendre, imaginar, experimentar noves sensacions... en fi, viure una millonèsima part del que aquests àtoms que et provocaven indiferència ja han fet, fan i seguiran fent.

sometimes ask myself...

Va sonar Dover pels altaveus i pel que sigui em van venir al cap els amics de Shedarsick, que van tancar la paradeta ja fa un temps.



Primer estava trist perquè creia i segueixo pensant que tenien aquell noseque que enganxava. A més hi posaven molta il·lusió, quasi tanta com ganes els hi falta a aquells que haurien d'ajudar els grups petits a tindre l'opció de deixar-se sentir, després la gent ja triarà.
Però ja he vist que van fer el que creien millor i cadascú ha agafat un nou cami (musical). El Lari ja fa bolos amb el nou grup; no cal que els hi faci propaganda, son bons, només diré que apunteu el nom "Start Today" (pels que encara no n'hagin sentit a parlar) i si teniu la sort d'enterar-vos d'un concert aneu-hi i veureu si m'equivoco o no. I la Xandri... espero que aviat ens sorprengui i trobi temps per alguna nova idea ja que a més de talent, té la virtud de fer en 24 hores el que la resta de gent necessitariem 2 o 3 dies.
Aish no em volia enrollar tant (la idea era posar la cançó, no?), però últimament li trobo el gustillo a desfogar-me per aqui.
Pos eso... que pulsen al play!!! si encara no ho han fet i disfrutin d'una de les cançons que més m'agraden a mi (que segurament no vol dir que sigui la millor)

Shedarsick
Sometimes ask myself if there is any reason to follow this way,
looking for the sound that makes as feel good among our scene undefined still.
We start softcore, some voices told us to do Rock'n Roll
maybe they thought of comercial things
we just wanna do what we want, I hope.
So tell me now, what does your mind actually wants to do, are you ok?
Please told us and express yourself but please don't be dull.

Una dosis de realitat

Per recordar-me quin és el món en que vivim, he posat la tele a l'hora de les telenoticies. I no ha fet falta ni cinc minuts per adonar-me'n.
Surt el president de l'Iraq i anuncia amb un gran somriure que "ells han matat el lider d'Al Qaeda a Iraq" quan periodistes i la resta de gent present s'aixequen i comencen a aplaudir entusiasmadament. D'acord, el mort era un cabronàs que havia matat a un munt de persones inocents. Però m'ha impactat moltíssim que s'aplaudís una mort en un acte oficial, sobretot tenint en compte que en la operació han mort més persones que estaven per allà i havien comès el fatal delicte d'estar en un lloc inoportú en una hora inoportuna. Aquestes morts seran danys colaterals, i això no els hi contrarrestarà pas la inmensa alegria d'haver matat l'enemic.
Quin món... Uns es sacrifiquen en nom de nose quin déu i els Altres sacrificats per sacrificar als que es sacrifiquen. Aplaudim! o millor encara, plorem! (i no pas d'emocio).

*nota mental: la majuscula està en Uns i en Altres, i no en déu. I no es cap descuit ortogràfic.*

Plorar

Aquesta nit el nen del pis d'adalt plorava i plorava. Jo volia dormir, però ell continuava plorant cada cop amb més força i per tant, jo cada cop més despert.
He intentat abstraure'm del món per desactivar els sentits (algú no tan enrebassat ho hagués solucionat colocant-se uns taps o tancant la finestra...). Però no és una cosa fàcil de fer, sabeu, i no me'n he sortit.
Quan he desistit de seguir-ho provant, he començat a pensar perquè devia plorar el nen.
Potser s'havia quedat sol, tenia por i plorava cada cop amb més ganes per cridar l'atenció d'algú. Algú que li expliqués que l'ombra que se li apareixia per sota la porta no era més que un reflexe d'aquella làmpara mal col·locada del menjador; i no pas l' ombra d'un home pervers, producte de la seva imaginacio, que l'estava espiant mentres esperava l'instant en que deixés de plorar per entrar a la seva habitació i endurse'l amb ell. Endurse'l a aquell país llunyà que el nen ja coneixia, doncs l'altre dia hi havia viatjat en somnis. Allà als nens petits se'ls hi prohibeix jugar amb els seus amics i amigues i se'ls tanca en habitacions fosques per ser preses de la mirada d'uns homes perversos, però que tenen el petit o gran defecte d'espantar-se en sentir el plor de les criatures.
Llavors, perque plorava? Per cridar l'atenció d'algú del món real?, o per espantar a aquell home imaginari? ... I m'he adormit.

Trobo a faltar

Quan estic d'exàmens, trobo a faltar: veure a les amigues i amics de clase, sortir de casa sense estar pendent de l'hora, passar més temps amb els ratilla, poder quedar amb la gent que m'estimo, viatjar més cap al meu núvol blau (on tot és com jo ho he inventat), llegir els llibres que m'han quedat penjats, a les E.Coli, pegar-me alguna que altra farra, fer volts sol o acompanyat, anar més a entrenar per veure als compis i al mister, tenir temps per perdre i no sentir-se culpable, idees per escriure al blog, les partides al "comemierda", estirar-me al llit i escoltar música, tenir la meva neurona lliure per poder pensar en res i en tot.