El tren se va, se va a Bescanó!! Y Los Delinqüentes vamos a ver para bailar, para cantar y hasta volar! Hay que tomarse la vida con risas. Si el mundo se rie de nosotros, pues vamos y nos reimos del mundo, porque no hay nada más divertido que vivir en un mundo que está loco. Riete y no quieras entenderlo. Y a esto nos ayudaran nuestros amigos delinqüentes.
Los Delinquentes y Bebe - Después (directe) Una de les meves cançons preferides i el grup amb el directe més divertit que he vist.
"Después del humo negro hay que ser valiente y despertar. Y vivir como vive la gente. Hay que ser valiente amigo, yo tengo que volar!! No, yo no puedo quedarme aquí si tu quieres quédate tu. Esta vida no es para mí. Yo quiero vivir con amor, con mi gente abajito del sol, con las olas y el amanecer. Como un niño jugando otra vez, sin parar de correr después."
Fa anys la vaig escoltar, potser també l'havia cantat. I des de llavors la guardava en un racó, oblidada. I en tornar-la a escoltar és quan van despertar els records, els bons records. Els dolents els havia cremat perquè no tornessin a sortir.
I aquesta mateixa cançó oblidada em transporta del pasat al present, tot i que prefereixo no entrentindre'm gaire en el present. Almenys en el present d'aquest món ple de merda. Observo l'encenedor de records, el tinc molt més aprop del que ningú s'imagina i tinc ganes de tornar a utilitzar-lo, però aquest cop m'esperaré a ser feliç per fer-ho.
Tot queda igual (Sopa de Cabra) Busco una llum busco un color camino sense direcció. El carrer és fosc me'n vaig de tort avui no em sento un triomfador.
Espero que et vagi tot bé ja ens trobarem allà a l'infern ens en riurem del que vam ser.
No sé quants cops m'hauré d'entrebancar no sé si tornaré mai al teu costat només sé que quan provo de canviar Tot queda igual.
M'aixecaré d'aquest racó, m'escaparé de la paret als meus records calaré foc quan trobaré algun bar obert
Vull perdre el nord vull estar boig beure'm un riu sencer d'alcohol vull cridar al cel que ja no hi sóc.
No sé si això és l'inici del final no sé si estic despert o estic somniant només sé que quan provo de canviar Tot queda igual.
No sé quants cops m'hauré d'entrebancar no sé si tornaré mai al teu costat només sé que quan provo de canviar Tot queda igual.
Lucha niña guapa, hazlo chica buena. Huye de este ruido por la carretera, sigue a las estrellas. Vive porque brillas, hazlo con constancia y nunca te rindas. Que hermosas las calles por las que caminas, todas las esquinas de ti se enamoran, te guiñan el ojo hasta las palomas. Ciertos aleantes solo para amarte. Dulce aquel sueño. Intenso aquel café. Como la mañana, clara es tu mirada. Tu aroma es la envidia de todas las flores, y en tu pelo brillan todos los colores: blanco, rojo, verde, amarillo. Hoy estan de fiesta todos en el barrio, la niña morena esta paseando y mira palante como las valientes. Suenan campanas, laten corazones, cruje cemento, luce el cristal, la fuerza del puño brilla en tus ojos. Partes de cero vas hacia el cielo. Los hombres se giran, los jovenes silban, los viejos sonrien desde las terrazas, los niños te agarran por la falda y gritan, Juani la más guapa!! es la mas bonita!! El aire se aparta ante tu fragancia y las nubes cantan esta melodia, suenan los tambores y todos los mobiles pierden cobertura por la criatura.
Lucha niña guapa, hazlo niña buena. Huye de este ruido por la carretera.
Tu ombligo siempre al aire, como retiras el pelo de tu cara y lo guardas detras la oreja. Como te lames los labios despúes de sorber el café con leche. Como te endureces cuando sientes miedo. Tu sonrisa pícara cuando te manchas de Ketchup. La pasión que desprendes. Tus sueños. La niña de los ojos del extraradio, la niña que aspira, la superviviente, la que mira palante i no se arrepiente. Dale gas!
Què és el que pensaria el nen que s'ha posat a plorar desesperadament just quan el tren s'ha endinsat al túnel? Haurà pensat que aquell tren era un vehicle que el portava directe a una vida sense llums? O potser, davant la indiferència de la resta de passatgers, ens volia advertir que abandonàvem el plàcid viatge i que ens esperava un futur incert. Un futur que a diferència d'uns instants abans ja no veia gens clar, més ben dit no veia. Ell plorava i mentrestant tothom seguia llegint, escoltant música o xerrant. Algú el mirava i tractava de consolar-lo, però ell plorava, plorava com si ens volgués dir algo. I el tren seguia circulant pel túnel.
... I m'ha fet pensar en una cançó que tenia semioblidada en algun racó, i així aprofito per posar una cançó més canyera que les darreres (pels i per les que preferiu una mica més de contundència).
Kaixo (Borreroak Baditu Milaka Aurpegi - Negu Gorriak) Cualquiera, cuando nace y no hace más que saludar a la vida, en una demostración de visión de futuro empieza a llorar. Y los padres felices... felices todavía... y el crío llorando... llorando a lágrimas.
Cualquiera muere, y no hace más que despedirse de la vida. Al lado de una caja de madera, la gente empieza a llorar. Y la familia está triste... están todos muy tristes... y el difunto callado... está muy callado.
Caprichos de la vida, empezar y acabar llorando. Vaya, vaya...
Segueixo pensant que s'ha de veure en concert per valorar-lo, però aquí us deixo el que és l'avanç del seu proper disc (Digan lo que digan). Si aquest estiu sorgeix la possibilitat de veure'l no us ho perdeu, un espectacle!
AZUL (Muchachito Bombo Infierno)
Primera oprtunitat: 6 de Juliol: Muchachito Bombo Infierno + Macaco al Festival Cruïlla de Cultures (Mataró)
Mai no heu tingut ganes de jugar amb el temps? Fer que les agulles del rellotge comencin a córrer ràpid, o aturar-les. Fer-les anar endavant, tornar endarrera... L'altre dia vaig decidir que les faria anar més a poc a poc; així seria capaç de superar els problemes que tinc amb el temps: tot va massa ràpid i el temps sempre em guanya la carrera. Avança implacablement i jo sempre darrera seu, provant d'atrapar-lo. Aquell dia em sentia capaç de canviar el maleït guió que m'otorgava el paper d'arribar sempre tard i reescriure'n un de nou en el qual jo, el que sempre feia tard, no em tornaria a deixar avançar mai més pel temps... Sabia com fer-ho i no havia d'haver deixat perdre l'oportunitat. Encara no recordo si vaig fracassar perquè no vaig poder, o perquè en l'últim moment em vaig fer enrera. Sigui pel que sigui, el que està clar és que encara vaig darrera, perseguint el temps. A vegades crec que ja el tinc a tocar, però mai l'acabo d'atrapar. Qui sap si això és impossible.
RELLOTGES (Joan Miquel Oliver - surfistes en càmera lenta)
Rellotge de paret a sa cuina rellotge despertador de quars rellotge calculadora ja sumes 30 anys rellotge de sa tele de s'hotel
Rellotge tens sa vida per davant rellotge no te pots aturar rellotge fill de puta es temps que t'has menjat i el món seguirà endavant.
He après a disfrutar de les persones que s'escapen dels cànons, perquè quan aquestes fan algo que m'agrada, m'agrada molt més. Simplement pel fet de ser diferent. Trobaria (per sort) 1000 exemples, un d'ells és aquest músic basc que ha portat una llengua tan minoritària com l'euskera arreu del món amb Kortatu, Negu Gorriak amb el Manu Chao, en solitari, etc. I és que potser és aquesta mania de no lligar-se permanentment a res el que el fa diferent. La seva nova gira (la última?) el porta de nou a Catalunya: dijous 26 Razzmatazz i dissabte 28 a La Mirona (Salt). Hi ha algú que s'hi anima?
Com sé que la majoria dels que passeu per aquí no el coneixeu, pujaré un video d'un bolo al Fujirock de Japó, és molt curiós veure com milers de japones@s viuen a la seva manera el concert, crec que flipen fins i tot els músics. I una cançó de l'últim Cd, la lletra que cadascú l'agafi com vulgui que és el que mola.
03. BAXUA ETA LURRA (EL BAJO Y LA TIERRA) El Sound System del vientre materno sonaba endiabladamente alto Las paredes del útero retumbaban en todo momento Un Rude Boy astronauta bailando en el líquido amniótico Y en este microclima se gestó mi ciudad-matriz, mundo-matrix
A este lado de la realidad percibiendo la Tierra como un conductor de resonancia acústica Disfrutando la vibración del bajo Como algo maternal Cuanto más alto más seguro te sientes
Por el contrario si vivimos en el mundo de los objetos decorativos La música no es más que un adorno cultural El amor para popularizar la ignorancia Tantas canciones insulsas, contaminación acústica Empeñados en rendir culto a los sentimientos heridos Striptease emocional en la industria del entretenimiento Pero tú juegas en otra liga Señalo el laberinto-frontón-casa-pueblo-mundo ¿Tengo que decirte: Te quiero? Tu juegas en otra liga Digo laberinto-frontón-casa-pueblo-mundo
Es la cultura del bajo Por esto el reggae es curativo Mira también Wu Tan Clan, Tom Waits y Mikel Laboa Mezclando medicina y música
Linton Kwesi Johnson y Smith&Mighty La constante de Michael Franti: “Mantenerse humano” Elías Canetti decía que aunque los filósofos no lo consideraran “Tener un hijo o una hija es algo más”.
Sobre la existencia, lanzamos la pelota contra las paredes Preguntas y respuestas, el juego va a comenzar Gritemos como Franka Potente Corre, Lola, corre, que la vida es un milagro
"Solo después que el último árbol haya sido cortado Solo después que el último rio haya sido envenenado Solo después de que el último pez haya sido pescado Solo entonces descubrirás que el dinero no se puede comer" (profecía de los indios Cree)
I una cançoneta d'un grup (Almasäla) que he descobert de casualitat i que relativitza la importància dels diners, no? Pues eso! una mica de flamenquillo, killo! I alegria! ¡Que no tengo prisa! - Almasäla Oiganme señores porque no tengo prisa y no me apuren porque prefiero morirme de risa y no me pidan que me gane yo su dinero que al fin y al cabo eso no me cura ayy q no compra lo que yo quiero ayy q no compra lo que yo quiero
Mirenme señores yo me paso el dia trabajando total pa ná, pues después no tengo yo ni dos cuartos Y que me dices: que pague el piso, Y que me dices: que pague el agua, Y que me dices: que paga, que paga, que paga y paga Y yo le digo: ¿que es lo que dices? Y yo le digo: ¿que es lo que pasa? Y yo le digo: que para, que para, que para y para
Mirenme señores que aunque pase el dia trabajando Yo soy feliz aunque no gane ni tres cuartos Y aunque me digan que pague el piso Y aunque me digan que pague el agua Y aunque me digan que yo me guiso Y aunque me digan que paga y paga
Ay si me dicen que compre el piso pues yo me voy cantando si me dicen que pague el metro mira yo me voy cantando
"Pren ben fort el punys i a caminar. Nodreix les teues ales i a volar, fes-te tan visible que la lluna dedique les estrelles al teu nom.Travessa les fronteres del teu cos i aprèn a volar ."
Els discos d'en Feliu Ventura pots escoltar-los o pots llegir-los, fins i tot les 2 coses alhora (això ja requereix un cert nivell...). Ell és, segons la meva humil opinió, un dels millors lletristes en la nostra llengua. Un estil més fresc l'ha fet trencar motlles i li ha permès connectar amb molts i moltes que no ens sentiem especialment atrets pel món dels cantautors (amb alguna excepció).
El videoclip que pujo em va cridar l'atenció només veure'l. És una de les millors idees que he vist últimament i suposo que diu força més del que jo podria dir, així que millor que cadascú el miri i tregui les seves pròpies conclusions.
EL PES D'UN SOMRIURE (Alfabets de futur - Feliu Ventura)
Et vaig veure a través de satèl•lits de bruta tenebra com el croma darrere de l’èxit d'algun reporter. I avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa que és el puny que et colpeja l'estómac quan ve un mal record.
Et promet recordar aquell dia com una tempesta i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit. Oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans.
T'escoltava a través de tertúlies d'alè de vinagre on mentir és un verb conjugat en honor als diners, per a tu construeixen barreres i murs franquejables per la fam, el dolor i la por que t'empeny a seguir.
Et promet una terra fecunda d'olor a ginesta, on fundar el demà i inventar alfabets de futur. Estimar que estimant he estimat estimar estimar-te i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
Il•lumines el món amb els píxels d’aquesta mirada que no et poden sostindre els senyors de la guerra i l’horror. Tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d’un somriure On el pes d’una bala val més que la vida i la mort
Et promet recordar aquell dia com una tempesta on fundar el demà i inventar alfabets de futur. Oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans.
Oblidar que estimant he oblidat estimar oblidar-te i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans. oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te i cantar-te que aquesta promesa és més que una cançó.
Una endevinalla musical, aviam qui hi troba solucions...
ENDEVINALLA (La Troba Kung-Fú- clavell morenet) Des d'orient fins a occident, del gran Sol fins Barbaria he robat tots els tresors per riure'm del qui els tenia M'he rigut de l'home àvar, m'he saltat la jerarquia. M'han executat 1000 cops, però jo neixo cada dia.
Ei sóc aquí, però tu no em veus. Eiii sóc aquí, sóc aquí.
Acompanyo el boig amant perquè trobi companyia, l'abandono trist poruc si ell és ple de gelosia. Nedo sempre entre bons vins, petonejant l'alegria m'emborratxo ben amarg si no s'hi ha a la taula amiga.
Sóc allò que no té nom, si el tingués mai no el diria Sóc allò que no té nom, si el digués us mentiria.
Un tros de cel un xic d'estació un cop de vent un trist de blau xiulet d'amor motin de tren a prop de tu un riff de rock
Un cop de sort un cap de núvol un cop de mà un cop de cap un pic de mar un ull de blau un cau de llop o el tros de cel
Faig del desig un plaer si el que desitja sommia si el que sommia és amor si no ho és, obro ferida Que amb el pres no em trobarà ni posant-me al punt de mira Abraçaré aquell que em veu i el meu nom mai cridaria.
Ei sóc aquí, però tu no em veus. Eii sóc aquí, sóc aquí.
Perquè una cosa tan desitjada per tothom (o gairebé tothom) i tan aparentment senzilla es converteix en imposible? Potser és perquè els humans som massa egoïstes o potser perquè el món està muntat d'una manera que 3 o 4 persones decideixen més que millons de nosaltres. Amb algun dia de retràs, ja he decidit el meu desig per aquest nou any. És altra vegada pràcticament irrealitzable, però tant de bo quan hagi acabat l'any la pau estigui una miqueta més propera... Perquè si imaginem durant uns segons que pot ser possible, posarem un altre granet d'arena i farem que aquest desig comenci mica a mica a fer-se gran, per així algun dia llunyà, una muntanya de granets d'arena s'empassi tot l'odi del món. Aquest desig de pau queda molt ben reflexat en la cançó (Imagine) versionada per Khaled (Algèria) i Noa (Israel). Dues persones tan diferents, però que comparteixen un mateix sentiment i consegueixen posar-me la pell de gallina cada vegada que escolto aquesta preciosa versió. Imagine (John Lennon)
Imagine there's no heaven It's easy if you try No hell below us Above us only sky Imagine all the people Living for today...
Imagine there's no countries It isn't hard to do Nothing to kill or die for And no religion too Imagine all the people Living life in peace...
Imagine no possessions I wonder if you can No need for greed or hunger A brotherhood of man Imagine all the people Sharing all the world...
You may say I'm a dreamer But I'm not the only one I hope someday you'll join us And the world will live as one
Imagina que no existeix cap paradís És senzill si ho intentes Cap infern sota nostre Sobre nosaltres només el cel Imagina tota la gent Vivint l'avui
Imagina que no existeixen els països No és difícil de fer-ho Res pel que s’hagi de matar o morir Ni tampoc cap religió Imagina tota la gent Vivint la vida en pau
Imagina que no existeixen les possessions Em pregunto si pots Cap necessitat per cobdícia o fam Una germandat d’homes Imagina tota la gent Compartint el món
Pots dir que sóc un somniador Però no sóc l’únic Espero que algun dia t’uneixis a nosaltres I que hi hagi un sol món
"Els colors viuen presos de dia, però per la nit s'escapen volant i formen part dels somnis de gent dormida, per viure en llibertat almenys unes hores. Per això els somnis solen ser tan vius."
Vinga l'últim de l'any. Bé de fet són dos: Bidean (en el camí) i Atzo da bihar (ahir és demà). Descobriment del grup (Ken Zazpi) al foto-video del camino, potser per això m'agrada tant... Confirmació de que l'euskera és una llengua que queda molt bé amb la música, no sé el perquè. També s'han atrevit amb un parell de cançons en català, molt xules per cert.
Cançons que parlen d'amor i desamor, de guerra i pau, de llibertat i presons, de distància..., aquí en va una:
Zenbat min (cuanto daño) Soy libre en secreto,la sonrisa en los ojos. Cegado por nubes de ilusión al borde del abismo después de la calma viene la fuerte tormenta.
Al verte de frente me ahoga de nuevo mi fuego interior la duda me asusta, el miedo me protege el pensar dónde estás me llena dolorido de odio
Cuánto llanto y cuánto daño cuántas noches sin dormir cuántos besos sin dar (cuántas palabras sin decir) cuántas lagrimas...... por que te quiero sin ti......dónde estás.
Quantes coses de fora ens canvien els ànims. Moltes d'elles, per desgràcia, són incontrolables, en canvi n'hi ha un bon munt que sí podem fer-ho i transformar un dia gris i trist, en un dia més soportable. Una manera senzilla és amb la música. Cançons que a dies et fan pensar, o et fan sentir protagonista de les seves històries, o simplement et conviden a ballar... Són algunes d'elles qui, en aquests dies més tristos, coneixen el secret per animar-nos. Avui, m'ha funcionat amb aquesta unió de Los delinqüentes i Bebe, deu ser pel bon rollo que desprenen plegats.
DESPUÉS (Los delinqüentes y Bebe - el verderebelde vuelve) Después del humo negro hay que ser valiente y despertar Y vivir como vive la gente. Hay que ser valiente amigo: yo tengo que volar. No, ya no puedo quedarme aquí si tu quieres quédate tu. Esta vida no es para mí.
Yo quiero vivir con amor, con mi gente abajito del sol, con las olas y el amanecer. Como un niño jugando otra vez Sin parar de correr después.
Estoy embrujado y ladro como un perro. Yo me siento un animal la oscuridad me puede y me lleva. Si me aburro miento, yo solito me abro las heridas. Sin idea yo retengo el destino de mi pobre vida. Yo no quiero malos rencores solo busco todas las salidas. Libertad que me espera más allá del sur Te digo que no, yo no puedo quedarme aquí Si tu quieres quédate tu. Esta vida no es para mi, yo quiero vivir con amor...
Hace mucho tiempo que he acordao yo con el viento, con las nubes del cielo azules. Escucha a la gente porque ya se sabe: eres malo, tienes el mundo aterrorizao Con la guerra y con los misiles, el potaje nunca la probao.
No se si a mi me ha pasao que me siento perdedor. Yo te juro por mis cuernos que tengo que seguir yo te digo que no... Después de un largo tiempo escondío, todo oscuro con hambre y muerto de frío, sin nada que hacer tan solo esperar. Busco libertad amigo mío tengo que volar
TENGO QUE VOLAR, TENGO QUE VOLAR!!!
Afegit: un segon tast de petits plaers en un mateix dia! He sortit a córrer (estava fart d'estudiar) i m'he trobat un camí ple de bassals i fang, i no he fet res per esquivar-los. Al contrari, anava passant pel mig com un nen petit, sense preocupacions. Alhora que mirava i escoltava com les onades anaven desfent-se i petaven a pocs metres de la platja.
"Pero hoy no nos queda ilusión y los sueños se pudren. Hoy ya no veo figuras si miro a las nubes. Hoy, que nos contaminaron con algo asqueroso. Hoy, con rencor, con poder, con dinero y con odio"
Com un joc de paraules el 7è és pel disc de Platero y Tu que es diu 7. És el disc que més m'agrada de Platero, i ara que sembla que el Fito s'està fent tant megafamós no està malament recordar el que feia abans. Crec que és queda enmig del rock més dur dels primers cds de platero i el més melòdic que fa actualment Fito. Aquest cop no penjo la cançó, sino el videoclip (m'estic tornant friki del youtube) de Alucinante, la cançó és una passada, per mi de lo milloret que ha fet el Fito. Ahh m'encanta com acaba el videoclip, una idea genial.
Alucinante
No sé si es cierto lo que he visto o es el efecto de una droga. ¡Qué bien! Hoy todo es tan distinto... parece que el mundo funciona. La gente ya no siente miedo, las sombras tienen mil colores, el viento barre los problemas y en las pistolas crecen flores. Y es que es tan alucinante que hace días que no duermo. Por si acaso al despertarme veo que todo ha sido un sueño. Porque nacemos indefensos nos dan un nudo en el ombligo, luego nos quitan nuestros sueños y nos confunden en el camino. Maldigo a todos esos locos que quieren gobernar la vida sin las palabras del poeta y sin las manos del artista. Y es que es tan alucinante que hace días que no duermo. Por si acaso al despertarme veo que todo ha sido un sueño.
Per cert, vaig veure que Fito i Fitipaldis tornaran a fer un concert a Barcelona, aviam si aquest cop no esgota les entrades...
Des de fires de Girona m'he reenganxat a aquesta cançó, la trobo tan i tan preciosa. Ara ja sabreu la cançó a que em referia en aquell mail... I en un acte d'egoïsme la poso per poder-la llegir jo mateix, però també per pensar en totes i tots els que sé que de tant en tant passeu uns minutets per aquí. Muaaa sou genials!
Mar el poder del mar (facto de la fe y las flores azules) Dices que vengo que voy Que siento que escucho que pertenezco Que sirvo para mucho que me estremezco Que mi mirada es limpia suave brisa Que sientes el deseo de tenerme cerca Que te distancias por miedo a perderme Que el barrio es mas hermoso desde que apareci Que soy la flor que alumbra el jardin El viento que se lleva la señora luna para que luzca el sol , mi amor Hoy solo quiero decir… Siento lo mismo por ti El mismo sentimiento por ti Que si que si que bien Que me encanta escucharte Adoro sentirte Verte moverte y sorprenderte .. de pronto Haciendote cosquillas en las rodillas Que si que si que bien Que me encanta escucharte Adoro sentirte El barrio es mas hermoso desde que apareciste Que hoy luce el sol en mi corazon Mi niña mi amor mi rayo de luz El camino que lleva a tu casa es mi alegria La primavera ha llegado a la ciudad Y no sabes lo bien que me sienta mamá Los dias tranquilos transcurren serenos Tus pasos los mios peinando el sendero ¿Quien dijo que los muertos no iban a resucitar? Hoy llego mas puro que el agua mineral Tu cara tu casa tus ojos sonriendo mi cara La brisa la mañana el sol por la ventana La calma caricias tu respiracion resuenan campanas desde el control las nubes en el cielo y pasa un avion dibuja una linea blanca algodón tu almohada tus ojos tu mirada estoy en tu casa adoro tu casa cambio de color pasa un avion traza una linea ahora de plata de plata la medalla del subcampeon Hoy gano tu ganas ganamos los dos Hoy gano tu ganas ganamos los dos Hoy gano tu ganas ganamos los dos Esto no se para Esto no se para Esto no se para Esto no se para Esto no se para
Tot i que jo segueixo pensant que diu esto nos separa... i que algun dia dirà esto no se para. :-)
"A tu que somies amb una estrella i un veler que et portin a les illes del cel més verdader. I quan la teva ment emprèn el vol t'adones que t'has quedat sol. A tu que escoltes el meu disc potser somrient, et juro que la mateixa ràbia estic vivint. Estem a la mateixa barca tu i jo."
La Kermés és un projecte que ha nascut aquest any a Madrid i que va més enllà de la música. Surten de la norma i decideixen regalar-nos (literalment) la seva música, doncs creuen que la cultura no hauria de tenir preu. Per això han tret un cd copyleft, és a dir, lliure de drets, per poder copiar-lo i distribuir-lo a la xarxa (de fet te'l pots baixar de l'Emule sense "delictir" o directament de la seva web). I a més resulta que el CD està molt i molt bé, amb una barreja d'estils musicals (reggae, rumbeta, hip-hop...) i unes lletres força intel·ligents, sutils i directes, tristes i alegres, combatives i amoroses...
La lletra de la cançó que pujo m'agrada molt, potser perquè algun cop també he pensat que valdria la pena no acabar mai certs moments. La música aquí és un reggae força tranquilet...
Despedirse al llegar (La Kermés) Me preguntaste por qué los árboles se abrigan en verano. Y caí desarmado a los pies de tu caminar preguntando.
Era domingo como todos los días y abril en pleno mes de mayo. Cómo imaginar entonces que todo lo bueno se acaba que cabe un invierno en abril Y hay un paso de la lluvia a la escarcha.
Y ahora sé que es mejor despedirse al llegar, Así no duele cuando uno se va.
Prefiero que me olvides a que me confundas con otro. Te decía cuando jugando me cambiabas el nombre. Vivir era como viajar en un tren de madera, y nos emborrachábamos con un vaso de agua. Cómo imaginar entonces que todo lo bueno se acaba.
Estàvem sopant a Arzúa, un dels pobles per on passa el camino, quan un videoclip que sortia per la tele del menjador em va captar l'atenció. Era un video genial, però no podia escoltar la música ni el que deia la seva lletra. I em vaig quedar amb les ganes. Però ahir al concert de Pastora es van aclarir aquests dubtes: com sospitava era un video de Pastora. Per cert, el concert va ser genial, la cantant està ben boja i contagia l'alegria al públic. Us deixo penjat el video perquè penso que coincidireu amb mi en que és una obra d'art. La lletra ja és una qüestió més personal, els i les que us hi trobeu reflexats us agradarà i els qui no, la trobareu un pel cursi... I fins aquí la coincidència que tocava avui, i no parlo només d'haver descobert quin era el video.
ARCHIVO DE PALABRAS TRISTES (Pastora- La vida moderna)
Ya me había pasado No lo había soñado Esto me había “pasao” Y por tonta me vuelve a pasar.
Qué lento es el coco cuando tiene que aprender siempre se queda corto.
Llevo un tiempo pensando Que tú, que yo, que los dos íbamos tirando Se acabó el pensar … Las cosas que no tiran Se las lleva el viento.
Y se llevó el sabor de las ganas de querernos Y se llevó un amor que un día creí que era eterno
Y soñar que vuelve a estar a mi “lao” Que to’ lo había soñado despierta Y tal vez, sepamos aprovechar Las horas que quedaron sueltas.
Pastora diumenge a les 22h a plaça Catalunya. Algú s'anima a veure'ls?? Per les i els que no estigueu convençuts aquí deixo la lletra d'aquesta cançó, és preciosa. PLANETES MARINS (Pastora- la vida moderna)
Aigüa avall baixava una rosa Cel amunt volava un ocell I la flor besava una onada Que d’una abraçada la deixà sense arrels.
Entre núvols l’ocell la mirava Quèien els pètals, nua la flor Tot piulant volia salvar-la Però les espines punxàven el vòl
ELS AMORS QUE NO OBLIDARÉ SÓN AQUELLS QUE NO VAIG TENIR SI POGUÉS, NOMÉS, SOMMIAR QUE UNA ONA EM POGUÉS ESTIMAR.
Era el mar més gran que recordo Un planeta de peixos i sal I la flor per més que estudiava la seva bellesa, no aprenia a nedar.
ELS AMORS QUE NO OBLIDARÉ SÓN AQUELLS QUE NO VAIG TENIR SI POGUÉS, NOMÉS, SOMMIAR QUE UNA ONA EM POGUÉS SEGRESTAR.
Ja era hora!! Ja tenim un nou CD d'aquest crack de la música que és el Fito. A mi m'agraden més els ritmes i les melodies dels dos primers, però aquest sona molt bé, diria que és el que sona més bé de tots. Com sempre les lletres genials, en moltes d'elles un se sent força identificat, com si estiguessin cantant sobre tú, serà que ens espia? o potser que segueix sent una persona "normal" al qui encara no li han pujat els fums?? Curiositat: versió de Deltoya (mítica cançó dels Extremoduro) i de Abrazado a la tristeza (extrechinato y tu)
La cançó que he triat m'agrada molt, és senzilla però molt enganxosa, l'escoltes 2 cops i ja se't queda (y no se va...). Ahhhh y no té res a veure amb la noia que s'ha passat l'estiu explicant-nos que lo sentia, pero que se iba :)
VIENE Y VA. Que pena estar siempre pegado al suelo el cielo queda demasiado lejos tendre que soñar que puedo volar.
No es nada facil cuando estas perdido buscar la musica entre tanto ruido, no puedo escuchar, no puedo escuchar.
Un dia la suerte entro por mi ventana vino una noche se fué una mañana quizás solamente me vino a enseñar QUE VIENE Y VA!!
como las olas, como el mar se mueve VIENE Y VA!! como la luna , como el rayo verde VIENE Y VA!! como una idea como el estribillo VIENE Y VA!! como un recuerdo, como un espejismo VIENE Y VA!! igual que los problemas por la noche VIENE Y VA!! como un famoso que nadie conoce VIENE Y VA!! que todos pueden tener y nadie puede guardar que viene y va!
De tanto hacerlo sin parar me acostumbre a respirar y a derrochar el aire fresco Ypienso si te vas las veces que te tengo y cada vez que estas, que te echaré de menos. Vuelvo a respirar, vuelvo a respirar un dia la suerte entro por mi ventana...
Viene y va (Por la boca vive el pez) - Fito&fitipaldis
