Archivo de palabras tristes

Estàvem sopant a Arzúa, un dels pobles per on passa el camino, quan un videoclip que sortia per la tele del menjador em va captar l'atenció. Era un video genial, però no podia escoltar la música ni el que deia la seva lletra. I em vaig quedar amb les ganes.
Però ahir al concert de Pastora es van aclarir aquests dubtes: com sospitava era un video de Pastora. Per cert, el concert va ser genial, la cantant està ben boja i contagia l'alegria al públic.
Us deixo penjat el video perquè penso que coincidireu amb mi en que és una obra d'art.
La lletra ja és una qüestió més personal, els i les que us hi trobeu reflexats us agradarà i els qui no, la trobareu un pel cursi...
I fins aquí la coincidència que tocava avui, i no parlo només d'haver descobert quin era el video.

ARCHIVO DE PALABRAS TRISTES (Pastora- La vida moderna)

Ya me había pasado
No lo había soñado
Esto me había “pasao”
Y por tonta me vuelve a pasar.

Qué lento es el coco
cuando tiene que aprender
siempre se queda corto.

Llevo un tiempo pensando
Que tú, que yo, que los dos
íbamos tirando
Se acabó el pensar …
Las cosas que no tiran
Se las lleva el viento.

Y se llevó el sabor de las ganas de querernos
Y se llevó un amor que un día creí que era eterno

Y soñar que vuelve a estar a mi “lao”
Que to’ lo había soñado despierta
Y tal vez, sepamos aprovechar
Las horas que quedaron sueltas.