dos mil i tants

S'acaba el 2006.

Aquest ha estat un any ple de moments inolvidables i buit de moments per recordar. Un any de recórrer camins que porten al mateix lloc i de perdres en camins sense destí, aquells que arriben just on volia. Redescobrir al conegut i conèixer el desconegut. De tenir clar que tot són dubtes. Un any amb paraules no dites, de pàgines en blanc que ho expliquen tot. De concerts sense música. De petons sense sentiment i sentiments sense petons. On la sorpresa sempre hi ha estat present, però mai ha deixat de sorprendre'm. De somiar en dormir i de somiar mentres no dormo. De mirar al cel buscant estrelles i trobar-hi la lluna, més brillant que qualsevol estrella. Un any en el que s'han complert els somnis que mai havia tingut.

I comença el 2007...

Disc del mes VIII

"Els colors viuen presos de dia, però per la nit s'escapen volant i formen part dels somnis de gent dormida, per viure en llibertat almenys unes hores. Per això els somnis solen ser tan vius."

Vinga l'últim de l'any. Bé de fet són dos: Bidean (en el camí) i Atzo da bihar (ahir és demà). Descobriment del grup (Ken Zazpi) al foto-video del camino, potser per això m'agrada tant... Confirmació de que l'euskera és una llengua que queda molt bé amb la música, no sé el perquè. També s'han atrevit amb un parell de cançons en català, molt xules per cert.

Cançons que parlen d'amor i desamor, de guerra i pau, de llibertat i presons, de distància..., aquí en va una:

Zenbat min (cuanto daño)
Soy libre en secreto,la sonrisa en los ojos.
Cegado por nubes de ilusión al borde del abismo
después de la calma viene la fuerte tormenta.

Al verte de frente me ahoga de nuevo mi fuego interior
la duda me asusta, el miedo me protege
el pensar dónde estás me llena dolorido de odio

Cuánto llanto y cuánto daño
cuántas noches sin dormir
cuántos besos sin dar
(cuántas palabras sin decir)
cuántas lagrimas...... por que te quiero
sin ti......dónde estás.

no hi som tots

Cada nadal anava a buscar sota el tió el que més desitjava, no li calia demanar-ho, doncs el tió entenia el que volia. Sempre havia desitjat coses senzilles, eren aquestes les que més l'omplien i més bé el feien sentir.
Però aquest any era diferent, no desitjava altra cosa que veure'l de nou. Es conformaria amb tan poc, només poder-li dir que el trobava a faltar ja el faria sentir millor. I és que aquella matinada no van poder despedir-se. Ni tan sols sap si va marxar o se'l van endur, simplement va deixar de veure'l aquella nit freda i fosca, tal i com solien ser les nits de nadal en aquell, el seu poble.
La soletat en la que es troba avui ha fet que els seus records emergissin de nou i ocupessin tot el lloc que guardava pels desitjos, per això aquest any per primer cop a la vida no li ha fet falta anar a mirar que hi havia sota el tió. Sabia de sobres, que com mai abans, avui estaria buit.
I quan la primera llàgrima cau de les seves pestanyes, tres cops retomben a la porta d'abaix. Només una persona picava a la porta d'aquesta manera.

A totes i tots bones festes!! I recordeu que per difícil que sembli si ho heu desitjat, el tió potser us ha deixat el vostre regal en un o altre lloc, simplement heu de saber trobar-lo.

No hi som tots (Betagarri - hamaika gara)
Diuen que arriba l'hivern, tot estarà bé
si arriba el nou any també
la pluja, i la fred.
Avui el foc encendrem
Molt feliços sereu si aixi ho voleu
desembre blanc i blanca neu.
El nen i la creu... que contents esteu.

Això que havia de ser només una cançó
que parlès de nadal i amor
de quan ens agrada la pau al món
els nostres desitjos d'una vida millor.
no m'apeteix que et parli d'això,
parlaré d'amics, distància i dolor.
Perquè aquesta nit, en aquesta taula
falta un germà, sobra un lloc.
No hi som tots.

metamorfosis

De quin color serà ara allò qué era vermell al principi, un dia va decidir tornar-se invisible i ara un dia és verd, l'altre groc, torna a ser vermell, i després desapareix per tornar a canviar de color?
De moment ja he comprès que pot anar canviant el color i que he d'estar especialment atent, doncs m'agrada molt més quan és vermell. Per això, quan torni a ser-ho, hauré de trobar la fòrmula per aturar aquesta inquietant metamorfosis de color. Sembla difícil, no? Doncs molt més difícil és explicar el que tens clar.

contes?

A vegades la vida és com un conte o serà que hi ha un conte per a cada vida...

Us deixo un dels moments més originals que he vist últimament al cine, és un fragment de la pel·lícula "las muñecas rusas":

el diari

Diariament escribia al meu diari tot el que em passava, pensava que aquella era una bona manera de recordar. Amb el temps les pàgines havien anat acumulant un munt d'experiències, records, somnis i fins i tot sentiments. Només jo conec els secrets que amaga el meu diari.
Però no va ser fins fa poques setmanes quan vaig descobrir la màgia del diari. Va ser per casualitat. El dia havia estat una autèntica merda, un d'aquells pocs dies en que valdria la pena no haver sortit del llit. Sense gaire ganes vaig explicar-ho al meu diari, però en tornar-ho a llegir vaig sentir-me tan malament i tan ple de ràbia que vaig estripar la pàgina, mai abans havia tingut aquest impuls. De sobte, va passar algo sorprenent: havia oblidat completament el perquè d'aquell dia tan desastrós. Des de llavors més d'un cop m'ha fet falta repetir aquesta experiència, per així aconseguir el contrari de l'objectiu inicial del diari.
I no només això, crec que la seva màgia va més enllà. Tinc la sensació (quasi certesa) que si escric saltant-me unes pàgines el que vull que em passi, allò mateix ocorrerà el dia que hauria de ser escrita aquella pàgina. Però no trobo la manera de comprovar-ho, és desesperant no saber que escriure-hi.
Potser el millor seria regalar aquest diari màgic a algú que el pugui aprofitar. A algú a qui no li importi conèixer els secrets que amaga el meu diari perquè aquestes pàgines no les penso arrencar.

l'amistat

Ara la nena ja s'ha fet gran i sense ser-ne concient encara recorda la lliçó que va aprendre aquell dia quan tornava cap a casa des de l'escola:
A mig camí va parar-se a la botiga de llaminadures d'on va sortir-ne amb una bosseta de caramels on hi tenia un de llimona, un de menta, un d'anís, un de maduixa, un de pinya... Es va posar aquesta bosseta a la butxaca i va reempendre el camí cap a casa. La bosseta feta d'un plàstic suau es va esquerdar sense que la nena pogués assabentar-se'n i així van anar caient els caramels al terra. No va entendre com el de maduixa, que era el que més li agradava, seguia aferrat a aquella bosseta esquerdada. En comptes de sentir-se trista va mirar la bossa i va somriure, doncs el seu caramel preferit continuava, inexplicablement, amb ella. El va agafar fort amb la seva mà, i va continuar el camí cap a casa sabent que aquell caramel ja no podia caure.
Ara aquesta nena que ja és una noia tampoc és conscient que ha ensenyat la mateixa lliçó a aquell noi que encara és un nen i al que també se li ha esquerdat la seva bosseta de plàstic; però, com el caramel de maduixa, ella s'ha aferrat a ell d'una manera tan inexplicable que el noi ha entès que res podrà separar-los.

Después

Quantes coses de fora ens canvien els ànims. Moltes d'elles, per desgràcia, són incontrolables, en canvi n'hi ha un bon munt que sí podem fer-ho i transformar un dia gris i trist, en un dia més soportable.
Una manera senzilla és amb la música. Cançons que a dies et fan pensar, o et fan sentir protagonista de les seves històries, o simplement et conviden a ballar... Són algunes d'elles qui, en aquests dies més tristos, coneixen el secret per animar-nos.
Avui, m'ha funcionat amb aquesta unió de Los delinqüentes i Bebe, deu ser pel bon rollo que desprenen plegats.


DESPUÉS (Los delinqüentes y Bebe - el verde rebelde vuelve)
Después del humo negro hay que ser valiente y despertar
Y vivir como vive la gente.
Hay que ser valiente amigo: yo tengo que volar.
No, ya no puedo quedarme aquí
si tu quieres quédate tu.
Esta vida no es para mí.

Yo quiero vivir con amor,
con mi gente abajito del sol,
con las olas y el amanecer.
Como un niño jugando otra vez
Sin parar de correr después.

Estoy embrujado y ladro como un perro.
Yo me siento un animal la oscuridad me puede y me lleva.
Si me aburro miento, yo solito me abro las heridas.
Sin idea yo retengo el destino de mi pobre vida.
Yo no quiero malos rencores solo busco todas las salidas.
Libertad que me espera más allá del sur
Te digo que no, yo no puedo quedarme aquí
Si tu quieres quédate tu.
Esta vida no es para mi, yo quiero vivir con amor...

Hace mucho tiempo que he acordao yo con el viento,
con las nubes del cielo azules.
Escucha a la gente porque ya se sabe: eres malo,
tienes el mundo aterrorizao
Con la guerra y con los misiles,
el potaje nunca la probao.

No se si a mi me ha pasao que me siento perdedor.
Yo te juro por mis cuernos que tengo que seguir
yo te digo que no...
Después de un largo tiempo escondío,
todo oscuro con hambre y muerto de frío,
sin nada que hacer tan solo esperar.
Busco libertad amigo mío tengo que volar

TENGO QUE VOLAR, TENGO QUE VOLAR!!!


Afegit: un segon tast de petits plaers en un mateix dia! He sortit a córrer (estava fart d'estudiar) i m'he trobat un camí ple de bassals i fang, i no he fet res per esquivar-los. Al contrari, anava passant pel mig com un nen petit, sense preocupacions. Alhora que mirava i escoltava com les onades anaven desfent-se i petaven a pocs metres de la platja.

camins

Tinc ganes de sortir a fora i que tot sigui fosc, tant com per no veure res del món exterior. I així podré caminar amb la incertesa de no saber on em portarà el següent pas, no saber si començo un nou camí o estic passant pel mateix camí que abans recorria amb la companyia de la seva llum, la del sol i la lluna. Serà així, sense veure-hi, quan aconseguiré no perdre'm, doncs tanta llum ho va tornar tot invisible. En canvi, ara tinc una confiança cega en arribar, arribar allà on el destí m'ha volgut portar, allà on la foscor em guiarà. I quan hagi arribat prometo tornar a obrir els ulls.