el diari

Diariament escribia al meu diari tot el que em passava, pensava que aquella era una bona manera de recordar. Amb el temps les pàgines havien anat acumulant un munt d'experiències, records, somnis i fins i tot sentiments. Només jo conec els secrets que amaga el meu diari.
Però no va ser fins fa poques setmanes quan vaig descobrir la màgia del diari. Va ser per casualitat. El dia havia estat una autèntica merda, un d'aquells pocs dies en que valdria la pena no haver sortit del llit. Sense gaire ganes vaig explicar-ho al meu diari, però en tornar-ho a llegir vaig sentir-me tan malament i tan ple de ràbia que vaig estripar la pàgina, mai abans havia tingut aquest impuls. De sobte, va passar algo sorprenent: havia oblidat completament el perquè d'aquell dia tan desastrós. Des de llavors més d'un cop m'ha fet falta repetir aquesta experiència, per així aconseguir el contrari de l'objectiu inicial del diari.
I no només això, crec que la seva màgia va més enllà. Tinc la sensació (quasi certesa) que si escric saltant-me unes pàgines el que vull que em passi, allò mateix ocorrerà el dia que hauria de ser escrita aquella pàgina. Però no trobo la manera de comprovar-ho, és desesperant no saber que escriure-hi.
Potser el millor seria regalar aquest diari màgic a algú que el pugui aprofitar. A algú a qui no li importi conèixer els secrets que amaga el meu diari perquè aquestes pàgines no les penso arrencar.