camins

Tinc ganes de sortir a fora i que tot sigui fosc, tant com per no veure res del món exterior. I així podré caminar amb la incertesa de no saber on em portarà el següent pas, no saber si començo un nou camí o estic passant pel mateix camí que abans recorria amb la companyia de la seva llum, la del sol i la lluna. Serà així, sense veure-hi, quan aconseguiré no perdre'm, doncs tanta llum ho va tornar tot invisible. En canvi, ara tinc una confiança cega en arribar, arribar allà on el destí m'ha volgut portar, allà on la foscor em guiarà. I quan hagi arribat prometo tornar a obrir els ulls.