el rellotge màgic

Li va arribar a les mans un rellotge que li permitia jugar amb el temps. A partir d'ara ja podria tornar enrera, canviar totes aquelles decissions que amb el temps ha vist eren equivocades; anar endavant i veure cap a on el durà el camí que ha triat. Sap que a partir d'ara ja no tornarà a cometre errors, n'està ben convençut. Ja mai més es tornarà a fer aquella maleïda pregunta que no el deixava dormir per les nits: "que hauria passat si en comptes de... hagués...?"
Però ni s'imagina que aquest rellotge és el pitjor que li podia arribar a les mans. Perquè qui no s'equivoca mai no sap valorar els encerts, qui no sofreix no sap gaudir, qui no ha plorat no riu de veritat.
I quan deixi de sentir aquella sensació d'haver triat el camí correcte, quan oblidi tot el que s'apren quan t'equivoques, en aquest moment es preguntarà: "que hauria passat si en comptes d'haver trobat el rellotge màgic hagués seguit equivocant-me?". I coneixerà la resposta sense haver d'utilitzar els poders d'aquest rellotge màgic.

I aquesta és la història que s'ha inventat la meva ment per no sentir-me com un estúpid avui.