La fórmula de la felicitat

Em van cridar l'atenció aquell parell parlant, semblava una conversa entretinguda i jo no ho estava gaire aquells dies. A més la intuició em deia que seria un bon moment per aprendre, així que vaig decidir acostar-me i em vaig limitar a escoltar-los.

-Sí sí, hi ha una de la classe, que sempre treu matrícules!!!! La veritat és que em sembla que no fa gaire res més que estudiar....
-Perqué no és una persona!! és una extraterrestre disfressada de noia.
-Em sembla que algun dia intentaré treure-li la pell falsa. A veure que passa....
-Però no provis de possarte-la perquè et convertiries en una d'ells i només faries que estudiar.
-Bueno, potser ella ja és feliç estudiant i prou.
-No crec. Pot pensar que ho es, però dubto que ho sigui.
-Si pensa que ho és ja ho és, no?
-No, no!!!
-Com saps si nomes t'ho penses o si realment ho ets? Si jo ara em penso que sóc feliç, que més em dona si "realment" no ho sóc?
-No sé...
-T'has quedat fotut eh???!!
-És que el concepte de felicitat es tan relatiu, no? Pots pensar que ets feliç, és veritat. Però és dur saber que possiblement ho series més si tinguesis l'opció de fer coses noves o almenys provar aquestes coses per saber si et faran ser més feliç o no
-Sí, potser si, però no et pots passar la vida provant, t'has de decantar cap algun costat, si no podries perdre el que abans de provar et feia feliç.
-Tens raó, però hauriem de saber trobar l'equilibri entre aquelles coses que ens fan ser feliç (o creure que som feliços) i les coses que qui sap si ens ho faran ser.
-Bé, doncs sembla que hem trobat la fórmula de la felicitat, no?? l'equilibri aquest... a que esperem?
-Com sempre la teoria és molt més fàcil que la pràctica...
-Sí, és ben veritat!
-A més l'equilibri perfecte no existeix... (algo m'ha de quedar de tanta termodinàmica). O sigui que ens haurem de conformar amb una aproximació a la felicitat!
-Sí, i si canviem el nom i diem que a a partir d'ara aproximació a la felicitat es diu felicitat?? Podrem ser totalment feliços!
-Potser si. Provem-ho!!
-Això mateix, a posar-ho en pràctica. Jo començo demà!!
-Molt bé. Tant de bo es compleixi la teoria doncs!
-Tant de bo...
-Pero has de ser aplicada i seguir la regla tal com l'hem formulada ehh!
-Ehm... com anava? Ja no me'n recordo...
-Comencem bé!!