Disc del mes VI

"A tu que somies amb una estrella i un veler que et portin a les illes del cel més verdader. I quan la teva ment emprèn el vol t'adones que t'has quedat sol. A tu que escoltes el meu disc potser somrient, et juro que la mateixa ràbia estic vivint. Estem a la mateixa barca tu i jo."

La Kermés és un projecte que ha nascut aquest any a Madrid i que va més enllà de la música. Surten de la norma i decideixen regalar-nos (literalment) la seva música, doncs creuen que la cultura no hauria de tenir preu. Per això han tret un cd copyleft, és a dir, lliure de drets, per poder copiar-lo i distribuir-lo a la xarxa (de fet te'l pots baixar de l'Emule sense "delictir" o directament de la seva web).
I a més resulta que el CD està molt i molt bé, amb una barreja d'estils musicals (reggae, rumbeta, hip-hop...) i unes lletres força intel·ligents, sutils i directes, tristes i alegres, combatives i amoroses...

La lletra de la cançó que pujo m'agrada molt, potser perquè algun cop també he pensat que valdria la pena no acabar mai certs moments. La música aquí és un reggae força tranquilet...

Powered by Castpost

Despedirse al llegar (La Kermés)
Me preguntaste por qué
los árboles se abrigan en verano.
Y caí desarmado
a los pies de tu caminar preguntando.

Era domingo como todos los días
y abril en pleno mes de mayo.
Cómo imaginar entonces
que todo lo bueno se acaba
que cabe un invierno en abril
Y hay un paso
de la lluvia a la escarcha.

Y ahora sé que es mejor despedirse al llegar,
Así no duele cuando uno se va.

Prefiero que me olvides
a que me confundas con otro.
Te decía cuando jugando
me cambiabas el nombre.
Vivir era como viajar
en un tren de madera,
y nos emborrachábamos
con un vaso de agua.
Cómo imaginar entonces
que todo lo bueno se acaba.