Alfabets de futur

"Pren ben fort el punys i a caminar. Nodreix les teues ales i a volar, fes-te tan visible que la lluna dedique les estrelles al teu nom. Travessa les fronteres del teu cos i aprèn a volar ."

Els discos d'en Feliu Ventura pots escoltar-los o pots llegir-los, fins i tot les 2 coses alhora (això ja requereix un cert nivell...). Ell és, segons la meva humil opinió, un dels millors lletristes en la nostra llengua.
Un estil més fresc l'ha fet trencar motlles i li ha permès connectar amb molts i moltes que no ens sentiem especialment atrets pel món dels cantautors (amb alguna excepció).

El videoclip que pujo em va cridar l'atenció només veure'l. És una de les millors idees que he vist últimament i suposo que diu força més del que jo podria dir, així que millor que cadascú el miri i tregui les seves pròpies conclusions.


EL PES D'UN SOMRIURE (Alfabets de futur - Feliu Ventura)

Et vaig veure a través de satèl•lits de bruta tenebra
com el croma darrere de l’èxit d'algun reporter.
I avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa
que és el puny que et colpeja l'estómac quan ve un mal record.

Et promet recordar aquell dia com una tempesta
i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit.
Oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans.

T'escoltava a través de tertúlies d'alè de vinagre
on mentir és un verb conjugat en honor als diners,
per a tu construeixen barreres i murs franquejables
per la fam, el dolor i la por que t'empeny a seguir.

Et promet una terra fecunda d'olor a ginesta,
on fundar el demà i inventar alfabets de futur.
Estimar que estimant he estimat estimar estimar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

Il•lumines el món amb els píxels d’aquesta mirada
que no et poden sostindre els senyors de la guerra i l’horror.
Tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d’un somriure
On el pes d’una bala val més que la vida i la mort

Et promet recordar aquell dia com una tempesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur.
Oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans.

Oblidar que estimant he oblidat estimar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans.
oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i cantar-te que aquesta promesa és més que una cançó.