La lluna per tu robaria

Aquest dissabte hi ha algú que ha promès deixar-nos uns instants sense lluna. Serà als volts de les 23:30, quan aquest lladre de llunes, sense saber-ho o sabent-ho, facilitarà el retrobament d' aquests amants impossibles que són la lluna i el Sol. Aprofitaran per explicar-se tots els secrets que la llunyania i el temps els hi ha impedit conéixer, en saben tants...
Mentrestant, estarem esperant que el lladre robador de llunes truqui a la nostra porta i ens regali només per uns moments la lluna . Si no és així, encara podem somiar ser algun dia nosaltres els afortunats de tan increïble regal o podem seguir gaudint-la de lluny per desitjar-la encara més.


LA LLUNA (Ken Zazpi)
Ves i digue-li a la pluja
que no torni a venir.
Digue-li a la soletat
que no la vull avui.

Ets la soga que m'aguanta
i m'ofega al mateix temps.
La que em va fer néixer els somnis,
la que me'ls fa malvé.

Cada nit tinc un desig: la lluna per tu robaria.
I si es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania.
Un somrís tan malferit, pel patiment que per tu ploro.
Ja s'ha apagat tot el meu foc, no ets l'única estrella de la nit, no ho ets.

Digues que el que ara sento
no és de veritat.
Tot el que no som per creure,
per creure en un instant.

Cada nit tinc un desig: la lluna per tu robaria.
I si es perd la seva llum, una obsessió a la llunyania.
Un somrís tan malferit, pel patiment que per tu ploro.
Ja s'ha apagat tot el meu foc, no ets l'única estrella de la nit, no ho ets