Links

Quan em deixen sol a casa pujo al núvol blau per, junts, donar un tomb pel fabulós món de la xarxa. Nosaltres dos no naveguem, volem.
Volant, volant ens enlairem tant que ho veiem tot petit, molt petit. Quasi tan petit i minimalista com ho veuria la diminuta. Veure-ho tot així de petit fa que apreciis la bellesa d'aquest món, un món que està canviant, però que alguns ens ressignem a seguir perdent-lo. Perque només en un món com aquest pots estar volant, passar per algun lloc per sobre de l'arc de Sant Martí i descobrir que a vegades fantasia i realitat van agafades de la mà, s'entremesclen tant que et pot costar diferenciar-les. Una realitat que no sempre és com ens expliquen els que manen, per sort encara hi ha gent inconformista que dona veu als que no la tenen. Just el contrari que el Lari i el Gafa que donen imatge (i gràcia) als que sovint ja tenen veu.
De tant en tant també deixem el cel per anar cap a la terra, una terra fèrtil però plena d'obstacles. M'adono que sovint ens hem de convertir en obstaculistes per anar superant un rera l'altre cada un d'ells. Però val la pena superar-los si al final del camí trobes un kastell on hi ha una bruixa disposada a encantar-te amb les seves paraules. Doncs ella també sap que la vida es màgica i per això en comparteix un troset amb tots els que la van a veure. Tan màgica com l'art de capturar la bellesa i immortalitzar-la per sempre, com una fragància pels ulls del visitant. Llàstima no tenir el suficient temps per quedar-nos hores i hores enlluernats per tanta bellesa i tanta màgia, ni per les reflexions tan interessants que ens ofereix un nyèbit qualsevol sortit de ves a saber on, ja que el camí encara és llarg i el temps no s'atura. S'ha fet tard, però ara això ja no em preocupa doncs caminant entre les estrelles puc veure-ho tot clar, sempre presents t'ajuden a triar el camí encertat. De tornada no em puc estar de passar per allà on un dia unes guspires de deliri van iluminar-me i segueixo conservant l'esperança que tornin a encendre's per recordar-me que els somnis tard o d'hora s'acaben complint.
Sé que la excursió no ha estat tan llarga com m'hauria agradat, però també sé que trobaré altres moments per descobrir nous llocs i creuar-me amb noves companyies, si pot ser que siguin com aquella filla de puta amb clase amb la que fa temps vam fer-ho (creuar-nos, vull dir)

*** si hi ha algú que prefereix que el seu link no surti que ho digui i ja em pensare si el trec***