El desert

M'hagués endinsat al bell mig del desert, allà on la solitut únicament es veiés amenaçada amb la meva presència. Allà, al mig del desert, acompanyat de l'infinit i del res alhora; deixaria fluir els pensaments, les preocupacions. Miraria al cel i el veuria blau, un blau intens i em preguntaria el perquè. Perquè sovint estem tristos, perquè a vegades riem o perquè recordem el que volem olvidar. Perquè ens equivoquem, perquè tenim por i perquè ens necessitem. Perquè ens creem dependències, perquè tants dubtes o perquè tantes dificultats. Perquè som iguals i perquè són diferents. Llavors em preguntaria perquè estic sol allà enmig intentant buscar respostes i apareixeria algú, algú que m'explicaria que hi ha coses que mai aconseguiré entendre, com un oasis al mig del desert.