Una dosis de realitat

Per recordar-me quin és el món en que vivim, he posat la tele a l'hora de les telenoticies. I no ha fet falta ni cinc minuts per adonar-me'n.
Surt el president de l'Iraq i anuncia amb un gran somriure que "ells han matat el lider d'Al Qaeda a Iraq" quan periodistes i la resta de gent present s'aixequen i comencen a aplaudir entusiasmadament. D'acord, el mort era un cabronàs que havia matat a un munt de persones inocents. Però m'ha impactat moltíssim que s'aplaudís una mort en un acte oficial, sobretot tenint en compte que en la operació han mort més persones que estaven per allà i havien comès el fatal delicte d'estar en un lloc inoportú en una hora inoportuna. Aquestes morts seran danys colaterals, i això no els hi contrarrestarà pas la inmensa alegria d'haver matat l'enemic.
Quin món... Uns es sacrifiquen en nom de nose quin déu i els Altres sacrificats per sacrificar als que es sacrifiquen. Aplaudim! o millor encara, plorem! (i no pas d'emocio).

*nota mental: la majuscula està en Uns i en Altres, i no en déu. I no es cap descuit ortogràfic.*