Viatjar

I comença el seu viatge just on li acava l'espesa cabellera, continua front abaix sense cap obstacle que l' impedeixi arribar a aquelles pestanyes. Unes pestanyes que únicament aconseguiran protegir la seva mirada penetrant, doncs no són capaces de posar fi a aquest camí. Tan sols el desvien cap a la vora d'un nas petit, però bufó que farà de pont en direcció a una de les seves galtes vermelles; quasi tan vermelles com els llavis que ja fa estona havia deixat enrera sense poder visitar-los. Aquest color, síntoma inconfusible de vida, es va aclarint a mesura que s'acosta al coll, on ja ha recuperat el to bru del reste de cos. És en aquest punt quan la gota de suor que havia començat el seu viatge a la front, havia continuat pel nas camí de la galta i havia arribat a acariciar aquell coll esvelt es precipita cap al terra sense poder descobrir més enllà d'aquell preciós rostre.
Però, la mirada de qui seguia el camí d'aquella gota no sent l'atracció de la gravetat i pot continuar el viatge que havien començat plegats.