Temps lliure

Ja no recordo quan temps feia que no podia dedicar-me a fer coses mundanes: sortir, fer fotos, riure, xerrar, ballar, llegir, escoltar música.
Per fi disposo d'aquest temps i m'he decidit a començar això dels blogs, brillant idea. La veritat es que m'atreu molt poder expressar-me i saber que alguna penjada o penjat veurà les coses que a un se li van ocorrent.

Diuen que això es com una espècie de diari, no té perque ser així, però ara em ve de gust explicar el cap de setmana.
Divendres per la nit, faig esperar a tota la gent de clase. Posats a arribar tard, millor que t'esperin 20 persones. La escusa? no m'acabo d'acostumar al rellotge d'agulles... Però es compleix la teoria del que comença malament acaba bé! M'ho passo realment molt bé (tindrà algo a veure la sangria?).I no només això, estic content d'haver pogut coneixer una miqueteta més una amiga (algo de bo havia de tenir arribar l'últim a taula), i riure i xerrar, descobrir que és molt més divertida i maca del que em pensava, i desitjar que també pensi algo semblant de mi.

Dissabte a la tarda ja està passada la resaca i disposat a anar a la festa d'un amic que s'ha fet una mica més gran, però segueix sent un inmadur :) , allà hi son entre altres el lari i en gafa! sí els de www.larigafa.net molt ben acompanyats per les seves xicotes; la xandri, que no aconsegueix saber el perque del meu nick, però que sí sap que despren alegria per allà on passa, com s'ho fa?; en Greg amb les seves profundes reflexions; l'Isaac acabat d'arribar de les pistes (la cara el delata), en Felix i acompanyant (Love is in the air),i clar, l'Aouita, el meu capi preferit. Quina sort poder passar estones amb gent així.

Diumenge, descans i descans, fins i tot avorriment.

Aixi ha estat el cap de setmana que havia destinat per anar a tastar la neu amb els compis, espero que tan sols hagi estat un ajornament.

Algunes fotos de la festa de l'aouita...