Això s'acaba

Tornem de Sant Celoni amb l'objectiu complert: primers i l'any que ve a primera divisió.
Teníem molt bon equip i això ha fet que fos força fàcil, tant que potser ni nosaltres mateixos ho hem valorat gaire. Ha faltat una mica d'emoció per després celebrar-ho bé, ja sabeu la típica rua amb bus, el "que bote el capitan" i tot això...

Personalment, molt content. He ajudat tot el que he pogut a que l'equip puji 2 categories en 2 anys i a partir de l'any que bé a primera... amb els bons de veritat. I segurament ja no pugui ajudar més, sempre havia dit que em retirarien els "meus" nens, però s'avançarà una miqueta. Després de tants anys em costa molt pensar-ho, però són varies les coses que m'han facilitat decidir-me, la més important la incompatibilitat horaria.

No em vull posar trist, i menys avui, així que un altre dia ja pensaré en tots els moments bons (altres no tan) i en tota la gent que he conegut, sobretot amb els i les qui hem compartit estones, emocions i que espero seguim sent amics i amigues! (fins i tot a dins la pista jaja).