dimarts, d’abril 11, 2006

ja n'hi ha prou!

El senyor Q pegava a la Lola, la seva dona, perquè s'ho mereixia, s'ho buscava. Quan la Lola deia prou, ell li explicava que ho feia perquè l'estimava, perquè era seua.
El torero P matava en Negre, un brau, perquè era una tradició del seu país, deia que era cultura. Quan el Negre deia prou, ell pensava que havia tingut una mort digna, essent torejat per un famós torero.
El policia M torturava a la Nekane, una "pressumpta culpable". Havia de demostrar que era una terrorista. Quan demanava prou es justificava, ell ho feia pel bé de la democràcia.
El president B bombardejava un país, va ferir el Brahim, tenia 10 anys. Eren ells els culpables de viure en el mateix país que els seus enemics. Quan tothom li suplicava prou, ell deia que únicament es defensava.

La Lola, el Negre, la Nekane i en Brahim han organitzat una festa. Hi han convidat al senyor Q, P, M i també al president B. Per demostrar que elles també els estimen, també respecten les tradicions. Que també volen el bé per la democràcia i què només pretenen defensar-se, els hi ofereixen la seva pròpia medicina. I quan els convidats supliquin prou, elles encara els hi donaran més amor, més tradició, més democràcia.