Esperant

Passen cinc minuts de dos quarts, tot just fa cinc minuts que s'espera, però ja se li està fent etern. Torna a mirar el rellotge i li sembla que no s'ha mogut, llavors alça la vista per assegurar-se que no s'ha quedat atrapat en el temps. Com pensava els cotxes segueixen passant per davant seu, la gent camina (alguns fins i tot parlen), al balcó aquella dona estén un llençol blanc... tot sembla anar normal, però la Laia no arriba i ara ja deu fer 7 minuts que espera.
La cançó que escolta ha anat perdent el ritme i ara ni li fa cas, ja no li diu res aquella melodia enganxosa ni aquella lletra enginyosa. Preocupat, no s'ha adonat que a cinc metres de la seva cara uns pardals han començat a volar , ni que a la cantonada d'enfront una noia preguntava desesperadament pel carrer Villarroel. Tampoc ha vist com poc després un Seat Toledo gris passava per sobre d'aquesta noia mentres creuava el carrer amb presses. No ha sentit el rebombori de la gent, ni la sirena de l'ambulància. Tampoc ha vist com l'ambulància se'n duia la Laia cap a l'hospital.