Triar?

El color que més m'agrada és el blau com els cels d'estiu o com l'aigua d'alguna caleta de la costa, o potser el verd de la gespa. No! definitivament és el vermell, com aquelles postes de sol que vaig poder gaudir... o encara eren més extraordinàries quan agafaven aquell to ataronjat? Serà que el color més maco és el blanc radiant de la lluna, quan es fa tan i tan grossa que sembla voler abraçar al mar o potser el negre del cel que la separa del mar qui, notant la lluna tan propera, ha arribat a una tonalitat indescriptible. Tot i que el transparent del riu del poble, que et deixa contemplar tot allò que cobreix, no està gens malament. Com tampoc ho està el marró d'aquell gatet tan simpàtic, ni el rosa de les roses de Malgrat o el lila de les violetes que observen amb admiració aquella papallona de colors vius descansant damunt seu.
I el mateix que amb els colors passa amb les persones.