Una historia de princeses

Em van explicar que hi havia una princesa que vivia lluny del seu regne, tan lluny que tothom desconeixia que aquella noia preciosa era una princesa, la més maca de totes les princeses.
Aquella princesa havia marxat cap a una ciutat en busca del seu particular príncep, doncs estava farta de trobar prínceps perfectes (com els del contes que escoltava quan era petita). I ella no volia un príncep perfecte, només buscava algú que l'entengués i l'estimés de veritat.
Ara la seva vida havia canviat per complet, a la ciutat era una més entre totes les noies. Aquesta nova vida li va ensenyar a descobrir milers de sensacions. Tot i això, encara quedava una cosa sense variar, no havia trobat a ningú que s'enamorés d'ella de veritat. En aquella ciutat, els nois ja no sabien que ella era una princesa, però ara la seva bellesa era allò que eclipsava totes les altres virtuts. D'aquesta manera van anar passant uns quants nois per la seva vida i cap era capaç d'apreciar aquestes altres virtuts, fins i tot n'hi havia més d'un que ni havia intentat coneixer-la...
Diuen que finalment va trobar algú diferent i per primer cop a la vida es va enamorar de veritat. Ningú (excepte ella) sabia perquè amb aquell noi (i no amb els altres) havia trobat allò que buscava: ser feliç.

La llegenda també diu que aquella princesa no va voler tornar al seu regne, i va preferir passar la resta de la seva vida a la ciutat. I és en aquesta ciutat on vaig trobar una de les seves descendents. La vaig reconéixer perquè segueix conservant la bellesa i les ganes de trobar un amor de veritat que tenia la princesa, la princesa més maca que mai havia existit.