Galiza muere

D'aquí uns dies començaré l'experiència de poder viure el Camino, serà extraodinari, ho sé. Però ara quan penso en Galícia, em venen al cap els gilipolles (ho sento, però no se m'ocorre cap altra paraula) que s'han dedicat a anar cremant allò que l'home mai ha estat capaç d'apoderar-se'n, allò que amb els diners no podien comprar: la natura.
Si per casualitat cap d'aquests gilipolles està llegint això, m'agradaria donar-vos idees de coses que podrieu fer l'any que ve quan estigueu avorrits, ho podeu fer com si fos una gimkama:
1. cremar-vos un a un tots els pelets que tingueu pel cos, us tindrà una bona estona entretinguts.
2. contar la superficie verda que queda al vostre país pam a pam, perquè en hectarees acabeu massa ràpids.
3.1 Buscar quin és l'arbre més alt, és imprescindible buscar bosc a bosc.
3.2. Un cop trobat es tracta d'escalar-lo sense ajudes externes. Podeu aprofitar per mesurar-lo, també en pams, és clar (us serà útil pel següent punt)
3.3 Si quan arribeu a dalt la idea de cremar boscos us segueix rondant pel cap, és el punt de saltar i calcular en pams per segon quadrat quina és la força de la gravetat.
4. Quedar amb els altres companys de "feina" i descobrir qui és el que es pot beure més xupitos de qualsevol líquid que tinguis per casa, per exemple de benzina.
5. Buscar tots els malparits (avui estic escàs de vocabulari) que pensen treure profit de les vostres gestes i tornar a començar junts la gimkama.