dijous, d’agost 10, 2006

sense llum

Com una metàfora de la vida, ahir per la nit ens vam quedar sense llum a casa. I quan ja havia començat a fer-me la idea que hauria de conviure amb aquella foscor, per si sola va tornar (la llum). Aquest curt temps ja ha estat suficient com per adonar-me'n quan importants han arribat a ser aquestes llums, com m'han arribat a influenciar i a malacostumar positivament (existeix la paraula benacostumar?? )
I és curiós com sempre es troba a faltar allò que no tenim en aquell moment, potser ho hem tingut molt temps i no li hem donat la importància que es mereixia, però quan marxa és l'instant que et dones compte que el seu paper és essencial.

I parlant de trobar a faltar i per contradir-me una mica, recordo un moment de la pel·lícula "Princesas" on la Candela Peña explicava que ella troba a faltar allò que mai ha tingut, allò que creia que podia arribar a passar i ara quan veu que els seus desitjos no s'han complert, sent nostalgia d'aquells pensaments. I pensant en això, va tornar la llum, les llums.

Afegit:
Casualitats (o no), l'endemà escoltant betagarri, escolto aquesta cançó i ohh sorpresa:

Nora joan ziren?

(¿adónde se fueron?)

una noche, mil horas,
un miedo en la luna,
¿no van a llegar nunca los que nunca se fueron?
mil estrellas, dos ojos,
lo peor de la oscuridad
es que viene sin llamar.

lo que realmente somos.
una vida, mil años,
la felicidad o sin ti.
se me hace difícil cerrar los ojos
y no ver nada.
eran mil, uno por favor,
cuál y cómo no importa,
cuál o adónde,
que vaya al cielo, a tu cielo.

¿adónde se fueron si alguna vez los tuvimos?
¿adónde se fueron nuestros sueños?
¿adónde se fueron si alguna vez fueron nuestros?
¿adónde se fueron nuestros sueños?

mil luces, dos sombras.
dime que es mentira,
que todo ha sido un mal sueño
y que todavía estamos dormidos,
que todavía estamos.

tu y yo mil veces dijimos que sí,
la noche fue testigo,
que los sueños eran posibles,
eran posibles.


Betagarri - Arnasa Hartu.