Quin cap de setmana!

Per variar una miqueta, avui provaré d'imitar als que utiliten el blog a mode de diari (diuen que això ajuda a recordar, sobretot quan ho llegeixi o llegim al cap d'un cert temps)...

És agost, temps de tormentes al Mediterrani. Aquesta afirmació juntada amb la famosa llei de Murphy queda demostrada aquest cap de setmana: pluja i anulació dels concerts de Betagarri divendres i Frenetics + La troba kung -fu dissabte. Què és el que em passa aquest any amb els concerts??
Però la pluja que anula els concerts no ens pot anular la diversió. Quina colla que ens hem ajuntat! El pis ple de gent i quina gent! Cadascú aporta un granet d'arena, hi ha qui posa el seu gra de bogeria, altres la felicitat, altres la mica de seny necessària, altres els somriures constants, uns altres les sortides de to... i tot junt fa que es crei un ambient al que és molt fàcil enganxar-s'hi.
El divendres no hi ha concert, però hi ha whisky peach a can Pau (segueix igual de punky i igual de bona persona), i apa a matar les penes!! Pas per barraques i el Gerard i jo, que tenim molta energia, cap a la disco, no entenc com vam ser capaços d'orientar-nos amb la de voltes que donava el terra, un cop allà molt guay, bé i no explico res més.
Dissabte despedida del Gerard, però arribada d'un bon grapat de gent. Platgeta sense massa sol, compres, dinar a la cubana i viciada a les cartes, més riures. Passejades sota la pluja (som així) amunt i avall, avall i amunt i cap a preparar el sopar (s'ho curren en Chus i en Pepe, chapeau mestres!) i despres de sopar 2 granets més d'arena de la bona i tothom a beure, aquest cop no em passo tant que n'ha de quedar per tothom! Preparem les cantimplores i d'excursió a sota la pluja, amunt i avall, a l'esquerra i a la dreta, fent pujades que pujen i baixades que baixen i confirmació de que no guanyarem mai cap cursa d'orientació i de que no hi ha barraques, que hi farem, doncs cap a la disco. I aquí menció per l'Osky, tot i ser tan diferents és un gran amic, tenim una xerrada que em fa emocionar, quin gran nanu i quina alegria que estigui tan feliç! No vull, però s'ha de dormir (ho aconsellen els metges) i som molts, recurs: matalassos extres, llits sobrepoblats... ens aconseguim apanyar. I per 1 cop, sóc el més afortunat de tots, peaso de companyia!!
Diumenge dia de cansament, perreo i despedides. Moltes despedides, millor dit molts fins aviat!