Trobar

Quan algú busca algo (o a algú) amb molta força ho acava trobant, però en el moment més inesperat. Això em deia la meva àvia quan de petit ja començava a perdre les meves coses, o millor dit, a no trobar-les . I el temps li ha anat donant la raó, ja que normalment acabes trobant allò que ja no buscaves perquè interiorment pensaves que era impossible de trobar-ho.
I quan arriba allò abans desitjat i ara començat a olvidar, l'alegria encara és més gran que si ho haguessis trobat quan ho estaves buscant, perquè trobar és una obligació per aquell qui busca, en canvi l'arribada és inesperada, sorprenent.
I amb això no vull dir pas que no haguem de buscar, ja ho he dit al principi, el que acava apareixent és allò que havies buscat amb molta força . Simplement que no ens hem d'obsessionar en trobar-ho costi el que costi, peti qui peti.

I mentres escrivia això m'ha vingut al cap un comte del Tibet que no fa gaire temps vaig llegir i en el que un home estava preocupat perquè buscava dia i nit durant molts mesos la pau interior i no aconseguia trobar-la. Li va explicar la seva preocupació a un vell i aquest li va dir que estava tan obsessionat en buscar que no tenia la ment lliure per trobar. Ja veieu quina similitud entre la tradició oriental explicada pel vell i la occidental de la meva àvia.