Petits moments

Quan trobo a faltar les petites coses és quan recordo que són aquestes les que t'acaben donant petits moments de felicitat. Fins i tot diria que són les que et fan ser com ets, perquè el teu interior sap que el conjunt d'aquestes petites estones et fan sentir bé i t'empeny a adaptar-te a una determinada manera de ser que et permeti tornar-les a repetir.

Tinc moltes ganes:
De sortir a caminar i no tenir res a fer després, per poder arribar quan vulgui i no tenir cap remordiment. De passejar pels carrers d'aquesta màgica ciutat i observar-los detingudament, amb la tranquil·litat que et dona no haver de mirar el moviment constant de les agulles del rellotge. D'imaginar quantes histories ha viscut aquell barri al llarg de la seva vida. De mirar aquells nens com juguen a la placeta i jugar a inventar-me el que els hi passa pel cap, sabent que irremediablement acabaré perdent, doncs la imaginació d'un nen segueix sent insuperable. De creuar-me amb aquella noia i convertir-la en la protagonista d'una història fantàstica, en un món allunyat del que sembla instal·lada avui. D'imaginar-me que hagués passat si l'altra noia, la que està passant per l'acera de davant s'hagués creuat amb mi. Hauria entrat a formar part d'alguna d'aquestes històries? Voldria entrar-hi?. D'acostar-me a la platja i mirar cap al mar. De recordar-lo quan és estiu. Recordar com de bé et sents a dins de l'aigua, nedant, allunyant-te cada cop més de la vora fins trobar-te allà al mig del mar mirant cap a la platja.
Tinc ganes de tot això o senzillament de donar aquesta volta amb la teva companyia, o amb la seva, o amb tú.