passat, present, futur...

Amb la màquina que ens permeti viatjar en el temps encara per inventar, la música no deixa de ser un bon mitjà per viatjar enrera, ni que sigui mentalment. Això és el que va passar quan vaig escoltar aquella cançó d'Extremoduro i em va fer tornar a l'etapa del batxillerat, quan els Extremo estaven a la selecta llista dels meus grups predilectes.

Powered by Castpost

Em va fer adonar que el temps passa, no s'atura mai i, com a vegades dic, va molt ràpid. Potser massa ràpid com per poder assimilar tots els canvis que es van produint al voltant de cadascú de nosaltres.
I la lletra d'aquesta mateixa cançó que m'havia fet viatjar uns anys enrera, em fa pensar en el present i en el futur. Manda huevos (que diria el Trillo) tot en poc més de 4 minuts que dura.
Suposo que pretenien fer una cançó d'amor, però com soc un pèl rebuscat també em fa pensar en que massa cops som (m'incloc com qui més) uns conformistes en les nostres vides i hauriem d'intentar lluitar amb més força per allò que volem, sobretot aquells i aquelles que sou d'idees clares, però això ja és un altre tema.

**Sé que alguns que llegeixen aquest blog es salten sempre les cançons, però jo les segueixo posant confiat que hi ha gent que sí les mira i escolta :) **

Extremoduro (la vereda de la puerta de atrás)
Si no fuera porque hice colocado el camino de tu espera
me habría desconectado; condenado a mirarte desde fuera
y dejar que te tocara el sol.

Y si fuera mi vida una escalera
me la he pasado entera
buscando el siguiente escalón,
convencido que estás en el tejado
esperando a ver si llego yo.

Y dejar de lado la vereda de la puerta de atrás
por donde te vi marchar
como una regadera que la hierba hace que vuelva a brotar
y ahora es todo campo ya.

Sus soldados son flores de madera
y mi ejército no tiene bandera, es sólo un corazón
condenado a vivir entre maleza
sembrando flores de algodón.

Si me espera la muerte traicionera
y antes de repartirme del todo, me veo en un cajón,
que me entierren con la picha por fuera
pa que se la coma un ratón.

Y muere a todas horas gente dentro de mi televisor ;
quiero oír alguna canción que no hable de sandeces
y que diga que no sobra el amor
y que empiece en sí y no en no.

Dices que a veces no comprendes qué dice mi voz .
¿Cómo quieres que esté dentro de tu ombligo?
Si entre los dedos se me escapa volando una flor
y ella solita va marcando el camino.

Dices que a veces no comprendes qué dice mi voz
¿Cómo quieres que yo sepa lo que digo?
Si entre los dedos se me escapa volando una flor
y yo la dejo que me marque el camino.